Els juraments d'estrasburg

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 11 (2502 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 30 de noviembre de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
COMENTARI DE ELS JURAMENTS D’ESTRASBURG

Els Juraments d’Estrasburg, actualment, és el primer text jurídic que coneixem en llengua romànica, clarament diferenciat del llatí. La majoria d’estudiosos daten el text de mitjans del segle IX, més concretament, el 842. L’origen del seu naixement és arran d’una disputa familiar protagonitzada pels néts de Carlemany i fills del Lluís el Piadós. Dosdels seus fills, Lluís (el germànic) i Carles (el calb), en aquest text, es juraran fidelitat mútua i protecció davant el seu germà Lotari que volia la unitat de l’imperi del seu pare que, al llarg de l’història de la dinastia carolíngia, tantes vegades s’havia fragmentat a causa de la mala costum de dividir el territori entre els diversos germans. Davant d’aquesta disputa, els dos germans s’aliaranper fer front comú davant del seu germà i amb els seus respectius exèrcits Lluís jurarà en llengua romànica i Carles amb llengua germànica per tal de fer millor la seva comprensió davant dels seus soldats. Al conflicte és solucionarà un any més tard, amb el concili de Verdún on és dividirà l’imperi i s’acabarà la guerra amb la victòria dels dos germans.

Els juraments, seran escrits uns anysdesprés de la mà de l’escrivà Nitard, un altre nét de Carlemany, en el seu afany de reconstruir l’història de la dinastia. Aquí ja trobem el primer problema, ja que no sabem del cert si les paraules dels germans van ser les mateixes. Tanmateix, el manuscrit en el que ens basem, data del segle X o XI i, per tant, no sabem del cert si va ser exactament el que van dir i escriure ja que en l’edatmitjana els manuscrits eren considerats obres d’art, i per tant, si s’equivocaven no ho corregien i, a més a més, també trobem un buit de quasi 200 anys que ens fan arribar a pensar que el text hagués pogut ser modificat per assemblar-se més al llatí.

Un dels intel·lectuals que presenta aquesta problemàtica és Alain Rey en el seu llibre Mille aus de langue fraçaise:en aquest, planteja el problemaanterior i ho sosté mitjançant una sèrie d’exemples estrets del text, com, potser, la diftongació, que no és present en el text ( clar exemple el trobem en el mot poblo) només hi són presents els diftongs amb iot com salvarai) ; l’article, característica que no era present en el llatí i que, durant aquells segles ja es començava a utilitzar tampoc hi és present, amb això, tenim una altra prova decom van intentar que s’apropés al llatí i ens planteja la pregunta, obligada, de si van ser els propis germans els que no van utilitzar-lo o, senzillament, algun dels escrivans que van transcriure el text, en aquests 200 anys de diferència entre l’original i el que ha arribat a les nostres mans, va intentar “purificar” el text intentant-lo que s’assemblés més al llatí? Un altre aspecte a en que esbasa Rey és l’ordre sintàctic del text, que no és gens clar. En alguns casos utilitza l’orde característica del llatí ( el verb a final de frase: Deus savir et podir me dunat) i, en altres, l’estructura de la llengua romànica (subjecte, verb, complement: si salvarai eo cist meon fradre ); el text, no s’acaba de decidir sobre una forma o a l’altra i ens fa pensar que l’influència del llatí eramolt present en la persona que va escriure el text.

A banda de la controvèrsia que hi ha sobre el tema anterior, també es d’una gran importància la llengua que utilitza; el document és el primer text que està clarament diferenciat en el llatí que s’havia escrit fins aquell moment:

“Pro Deo amur et pro christian poblo et nostro commun salvament, d’ist di en avant, in quant Deus savir et podirme dunat, si salvarai eo cist meon fradre Karlo et in aiudha et in cadhuna cosa si cum om per dreit son fradra salvar dift, i o quid il mi altresi fazet. Et ab Ludher nul plaid nunquam prindrai qu, meon vol, cist meon fradre Karlo in damno sit.”[1]

Aquesta llengua romànica, segons la majoria dels estudiosos, és francès primitiu (més avant veurem que moltes de les característiques del text són...
tracking img