Els sentits

1. Introducció
Els sentits són les funcions fisiològiques per les quals els éssers vius perceben el seu entorn i les seves característiques.
Els animals tenen normalment òrgans especialitzats per aquestes funcions. En l'home, hom hi reconeix tradicionalment els següents cinc sentits.
Vista (als ulls)
Oïda (a l'orella mitjana i interna, després de la recepció sonora a través de l'orellaexterna)
Olfacte (a la pituïtària, al final dels conductes nasals)
Gust (a la llengua)
Tacte (a les terminals nervioses de la pell)

La vista
El sistema visual dels mamífers està composat del conjunt d'elements receptors, transmissors i processadors que permeten la visió. Es tracta d'un sistema de processament d'informació.
L'ull capta les característiques de la llum reflectida en els objectes.Els ulls poden moure's i adaptar-se a les característiques de la llum i al moviment dels objectes.
La visió binocular o en relleu és una fusió que es produeix en el cervell de les imatges molt similars que es capten a cadascun dels dos ulls.
L'enfocament correcte es deu a l'acció de diafragma de la pupil·la que adapta la seva mida a les condicions de lluminositat existents determinant laprofunditat de camp i el sistema òptic el projectarà sobre la retina.
Quan arriben les imatges, en forma d'energia lumínica de l'espectre visible, a la retina les cèl·lules d'aquesta, conus i bastons, la transformen en energia electroquímica. Les fibres nervioses condueixen els impulsos visuals cap el sistema nerviós central, en el qual les característiques d'aquests impulsos són analitzades iprocessades




L’oïda
El sistema auditiu és l'encarregat de l'audició i consta de tres parts: l'orella externa, l'orella mitjana i l'orella interna.

Orella externa
Les ones sonores arriben al pavelló auricular, que les dirigeix cap al conducte auditiu extern, on resulten amplificades a certes freqüències. Finalment, el so arriba a la membrana timpànica, a partir de la qual les vibracions estransmeten per mitjà sòlid. La cera que es forma en el canal auditiu té la funció de mantenir-lo net i humit.

Orella mitjana
L'orella mitjana, també anomenada caixa timànica, inclou la trompa d'Eustaqui, un conducte que la comunica directament amb la faringe, igualant la pressió entre les dues bandes del timpà. D'altra banda també hi trobem la cadena ossicular conformada pel martell, l'enclusa il'estrep, que és el camí de les vibracions mecàniques envers la finestra oval, una altra membrana, la qual provoca una vibració en el líquid que omple el cargol.

Orella interna
S'hi troba la còclea o caragol; un tub ossi enrotllat de la mida d'un pèsol, que principalment permet diferenciar i interpretar sons. En ella els estímuls mecànics es transformen en impulsos elèctrics que es dirigeixenpel nervi auditiu cap el cervell.
També a l'orella interna es troba el laberint vestibular format pel sàcul i el ventricle que són els òrgans del sentit de l'equilibri.

Llindars d'audició
Els llindars d'audició considerats estàndard, per a una freqüència de 1000 Hz, corresponen a intensitats a partir de 0 dB (20 microPa) el d'audició i a 140 dB (200Pa) el de dolor. El llindar de molèstia sesitua cap als 120 dB.
El rang de freqüències audibles es considera de 20 Hz a 20000 Hz, i al llarg de tot aquest espectre varia la sensació d'intensitat. La sonoritat és la sensació d'intensitat en relació a la freqüència, i per a determinar-la s'empra el gràfic de Fletcher-Munson (corbes isofòniques). La unitat de sonoritat és el fon.
Els humans disposen d'un múscul que tensa o relaxa el timpàautomàticament en funció de la intensitat dels nivells suportats, i a més canvia la disposició dels ossets de l'orella mitjana. L'únic inconvenient d'aquest sistema és el seu temps d'adaptació, durant el qual l'orella pot patir danys seriosos.










L’olfacte
El sistema olfactiu converteix les estructures químiques en olor.
Els mamífers perceben una gran quantitat de substàncies...