Els Trobadors- Ramon Llull

I- ELS TROBADORS. RAMON LLULL
►L’AMOR COM A CREACIÓ LITERÀRIA
1.1 Què és la literatura trobadoresca?
Cal entendre la literatura trobadoresca com aquelles composicions que tenien en comú
una llengua ( el provençal), una temàtica (bàsicament amorosa), un concepte de l’amor i una
poètica, és a dir, la manera de fer els versos. Rep el nom de trobadoresca perquè era feta pels
trobadors i aquestss’anomenaven trobadors perquè es dedicaven a trobar, és a dir, a buscar i trobar
les paraules escaients per tal de fer les seues composicions poètiques. Aquest tipus de literatura era
feta per la noblesa i únicament la noblesa n’era la destinatària. Naix o es comença a conrear per la
necessitat que tenia la noblesa de diferenciar-se del poble pla, raó per la qual recrea la temàtica i
l’adaptaa la seua manera de viure.
1.2 Causes de l’arrelament a Catalunya.
És evident que cal preguntar-se per què tingué tant d’èxit i difusió aquest tipus de literatura
escrita en una llengua que no era la pròpia del territori i que en arribar a terres catalanes no només
es mantingué sinó que continuà escrivint-se en aquella llengua. L’explicació és múltiple:
•

a) La proximitat geogràfica.Occitània i Catalunya eren veïns geogràficament, a més, el seu
mateix origen lingüístic féu que les similituds foren nombroses. Fins i tot al segle XIX
s’estengué la teoria que el català provenia de l’occità.

•

b) Els vincles dels comtes-reis catalans amb Occitània i
principalment amb Provença. Ramon Berenguer III, comte-príncep
català, es casà amb Dolça de Provença.

•

c) El granprestigi que arribà a adquirir la lírica trobadoresca en
terres occitanes.
1.3 Llengua i gèneres.
La llengua en què s’escrivia aquesta lírica era l’occità o provençal, que no hem de

confondre amb un dialecte únic ni d’un territori determinat, sinó que era una barreja dels dialectes
occitans, els quals havien format una espècie de koiné (estàndard) que per tal d’entendre calia
estudiar. Elspoemes de la lírica trobadoresca estan sotmesos a una estructura formal molt estricta,
1

tant pel que fa a la mètrica com a la temàtica. Segons el tema, el trobador fa servir un gènere
diferent. Segons siguen més estrictes o no en el compliment de les regles, trobem diferents estils:
-

Trobar Lleu (lleuger, directe, emotiu).

-

Trobar Clus (difícil, hermètic, moralitzador).

-Trobar Ric (llenguatge difícil).

Continuant amb els gèneres, aquests estaven codificats segons la temàtica, l’expressió i les
formes retòriques externes. Entre els més rellevants cal citar:
•

Cançó: gènere propi de l’expressió amorosa trobadoresca on el trobador lloa i idealitza
la dama segons la teoria de l’amor cortés.

•

Sirventés: poesia moralitzadora, d’atac personal o de propagandaideològica.

•

Plany: composició destinada a lloar un personatge mort.

•

Pastorel·la: explica la trobada i diàleg d’un cavaller o del trobador mateix amb una
pastora que vigila el ramat.

•

Alba: canta el despertar dels amants que s’han de separar després d’haver passat la nit
junts.

D`altres gèneres són: la balada, la
dansa, etc.

Per tal que els trobadors seguiren lesregles o
preceptives

d’aquesta

lírica,

s’escrigueren

alguns llibres que recollien tota la preceptiva
poètica, un exemple fou Las razós de trobar de
Ramon Vidal de Besalú.
1.4

Temàtica
La temàtica és bàsicament amorosa i rep el nom d’amor cortés: és el concepte de l’amor

exposat en la literatura trobadoresca, entenent per cortesia la conducta de l’individu que viu a la
cort ique, per aquest fet, es converteix en model d’educació, refinament i espiritualitat. Les
principals característiques de l’amor cortés són:
2

a) Eminentment feudal: l’amor cortés no és res més que el ressò de la rígida estructura de la
societat feudal (SENYOR-FIDELITAT-VASSALL) traslladada al terreny de la literatura
(MIDONS-FIDELITAT-TROBADOR).
b) Aristocràtic: la dama (Midons) sempre...