Els Trobadors
Els trobadors eren poetes del segle XII i XIII, que provenien del Sud de França, de Catalunya i el nord d'Itàlia. El seu nom prové del llatí (invenire) que significa“crear literàriament” i “trobar. Gracies als acolliments i les recompenses que rebien podien viure. Pel fet de ser trobador i amb un cert prestigi literari, tendria accés a les corts, com aconseller,ambaixador o partícip d'alguna empresa. D'altres pertanyien a la burgesia (prínceps, comtes, barons). Existien disputes poètiques entre aquests dos grups de trobadors amb diferents classes socials.Aquests poetes escrivien les lletres de les seves poesies i també componien la música que acompanyava la lletra en forma de cançó (amor). Aleshores és podien definir com a músics i poetes tot plegat.Deurien formar-se, ja que aquest ofici requeria una bona tècnica poètica. Estudiaven música, poètica llatina, la composició musical o tractats sobre la llegua i l'art, entre d’altres. Els tresgèneres que reunien eren tres bàsicament. Els condicionats per la versificació què es tenen en compte els aspectes mètrics i no la temàtica, amorosa. Els generes condicionats pel contingut ,és l'apartat mésvariat i extens. Per ultim els debats entre trobadors, eren composicions en què s'enfronten dos trobadors amb una temàtica variada.
Els trobadors catalans escrivien en provençal (occità; llenguaromànica) en versos i català en prosa. Entre els segles XIV i principis XV la diferencia entre aquestes dos llengües era mínima. A finals del segle XIV i durant el segle XV van aparèixer tractats per apoetes en llengua Catalana.
2. Fes un comentari personal del poema de Guillem de Berguedà, "Oreneta, el teu cant m'enfurisma", seguint aquests punts:
2.1 Busca al diccionari i escriu la...
Regístrate para leer el documento completo.