Empirisme i Hume

L’empirisme i David Hume (1711 – 1776)

L’empirisme és un moviment filosòfic que es desenvolupa a la segona meitat del s. XVII i durant tot el s. XVIII, format per: Locke, Berkeley i Hume.

La paraula “Empirisme” prové del grec empíria que significa: experiència.
Els empiristes diuen que el coneixement racional no depèn de la suposada existència d’idees innates, sinó que es fonamenta enl’experiència, ja que la raó humana no és autosuficient sinó que depèn de la sensibilitat.
Com a moviment, podem assenyalar quatre idees:
1. La negació e qualsevol mena d’idees innates:
No hi ha cap coneixement que pugui ser independent de l’experiència. Cada idea que tenim per abstracta que pugui semblar ha de posseir un fonament en el coneixement aportat pels sentits.
Els empiristes defensen lateoria de la Tabula Rasa: quan naixem som com una capsa buida i és la diferent experiència de cadascú que va omplint la capsa.
Sense dades sensibles l’enteniment no disposaria de cap mena de coneixement. L’enteniment no pot espontàniament aportar cap idea. No posseïm idees innates.
2. L’establiment de l’evidència sensible com a únic criteri que ens permet [de coneixement] de veritat:
Per alsracionalistes una idea era veritat quan la ment la considerava clara i distinta; en canvi els empiristes afirmaran que l’únic criteri que ens permet distingir el veritable del fals és l’evidència de la dada sensible. Sé que una idea és veritat quan puc dir de quina impressió prové.
3. Cal rebutjar com a il·legítim qualsevol contingut de consciència que no tingui una implicació en l’experiència:
Pertant la Metafísica és un coneixement il·legítim perquè no trobem enlloc els (fonaments) sensibles de conceptes com “substància”, “causa”, “jo”. Per exemple: La idea de “blau” és certa perquè jo puc assenyalar coses que són blaves. En canvi la idea de “substància” és falsa perquè no prové de cap experiència sensible.
4. Negació de la possibilitat d’un coneixement universal i necessari:
A travésdel coneixement sensible només copsem éssers mutables i canviants i, per tant, tot el que ens arriba pels sentits és sempre fluctuable.

Epistemologia (Teoria del coneixement).
Aquesta epistemologia és la base de la crítica del concepte metafísic analitzant el Jo/ànima, la substància (cosa) i el principi de causalitat.
Hi ha dos tipus de percepcions:
1. IMPRESSIONS: Percepció primària, vivai veritable. No podem afirmar que existeix alguna cosa en el món exterior que doni lloc a les nostres percepcions. Les impressions siguin d’una sensació (externa i objectiva) com el fred o d’una reflexió (subjectiva i mental) constitueixen al ser i no podem anar més enllà d’aquestes. Dins de les impressions també n’hi ha dos tipologies:
Simples  Captades per un sentit. Ex. Color groc
Complexescaptada per varis sentits. Ex. Taula groga
Per analitzar aquestes impressions utilitzarà el principi de còpia; on ens dirà que totes les idees no són més que còpies de les nostres impressions; és a dir, que és impossible pensar alguna cosa que no haguem sentit prèviament amb els nostres sentits externs o interns.
2. IDEES: Tota idea prové d’una impressió o són còpies d’una impressió. Doncs, laimpressió sempre és prèvia a la idea.
Les idees també poden ser simples (idea del color verd) o complexes (Déu, taronja) i aquestes idees complexes poden ser productes de la memòria o de la imaginació. Hume dirà que cal analitzar aquestes idees i trobar el seu origen perquè n’hi ha de tres tipus:
a. Substància: Podem combinar idees simples per crear una idea complexa.
1. Jo (Res Cogitans)
2.Cosa (Res Extensa)
b. Relació: Podem comparar idees simples (principi de causalitat).
c. Mode.

Doncs a partir d’aquesta distinció Hume elabora el criteri de veritat: Només són veritat les idees que provenen d’una impressió.
A més a partir d’aquesta distinció entre dos elements del coneixement Hume introdueix també una altra distinció entre modes de coneixement:

-RELACIÓ D’IDEES: Són...