EMPRESA

8.1 EL FINANÇAMENT:
Hi han diferents maneres d’aconseguir diners, té diferents maneres de finançar la seva compra.
En el patrimoni net i passiu hi ha les fonts de finançament, que són les que permeten l’adquisició de béns d’actiu.
8.2 FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA:
Classificació segons el termini de devolució.
Fonts de finançament a curt termini (-1any)
Fonts de finançament a llargtermini (+1any)
Classificació segons una procedència externa o bé interna:
Finançament intern: Reserves i l’amortització de l’actiu corrent
Finançament extern: Capital extern, préstecs, crèdits,...
Classificació segons si els mitjans de finançament pertanyen als propietaris:
Mitjans de finançament propi
Mitjans de finançament aliè
RECURSOS PROPIS O FINANÇAMENT PROPI:
Son els recursos mesestables ja que no s’han e tornar en tota la vida de l’empresa. D’altra banda, són els que tenen més risc perquè en cas de fallida, segons la llei causal, els socis són els últims en rebre la liquidació de l’empresa, ja que els primers en atendre son els creditors.
El capital: Està format per les aportacions dels socis en formar-se la societat i , a més, per les ampliacions successives decapital que es puguin produir.
Les aportacions poden procedir de persones individuals, d’empreses, de grups d’empreses o de societats de capital de risc (empreses que financen la creació d’empreses, entra a formar part dels accionistes i quan l’empresa creix la SCR pot vendre la seva participació i recuperar la inversió. No volen negocis, només volen fluxos de caixa i una TIR elevada).
Les reserves:Beneficis no distribuïts, autofinançament intern. Les reserves poden ser legals, estatuàries o voluntàries. Amb les reserves es possibilita el creixement. És per això que les reserves també reben el nom de autofinançament d’enriquiment.

Les amortitzacions: estan formades pel valor que va perdent l’immobilitzat en el procés de producció. Per l’ús propi o bé per l’obsolescència tècnica ifuncional. Es calcula la pèrdua del valor i s’incorpora al valor del producte com un cost més. El fons d’amortització va augmentant i al final de la vida econòmica d’aquest actiu, l’empresa podrà substituir-lo fent ús dels diners acumulats en el fons.

Les provisions: són les pèrdues del valor de les mercaderies/ pèrdues der crèdits incobrats.
RECURSOS ALIENS A LLEGR TERMINI: PASSIU NO CORRENT
Elspréstecs a llarg termini. Les empreses demanen un préstec a institucions de crèdit i aquests diners s’han de tornar amb interessos.

Els emprèstits. Són títols de crèdit (obligacions, bons, pagarés, etc.) que emeten les empreses i son adquirits par particulars a canvi d’un interès.
Quan les empreses necessiten una gran quantitat de diners i les condicions dels préstecs que els ofereixen nosón econòmicament acceptables, demanen préstecs a particulars mitjançant l’emissió de bons o obligacions.
Aquests títols són adquirits per un gran nombre d’estalviadors particulars. Passat un temps, l’empresa tornarà els diners i els interessos en les condicions pactades. Només poden fer-ho les empreses grans.
El lísing. És un sistema de finançament mitjançant el qual l’empresa pot incorporaralgun element d’actiu fix a canvi d’unes quotes d’arrendament.
En aquest procés hi intervenen tres empreses: l’empresa client, que necessita un determinat bé, l’empresa que fabrica o té el bé i l’empresa de lísing.
L’empresa de lísing és una institució financera que finança l’adquisició del bé i entrega aquest bé a l’empresa client a canvi d’un lloguer.
Quan s’acaba el període de lloguer espot tornar el bé a l’empresa lísing o bé comprar-lo segons el preu fixat en el contracte. Es en part deduïble.
La durada mínima es de dos anys per a béns mobles i de deu per a béns immobles.
El rènting. És una modalitat que consisteix en el lloguer de béns mobles i immobles a llarg termini.
La renda de lloguer per rènting és una despesa financera deduïble al 100% i no hi ha durada mínima de...