ensayo filo

18. La ciencia
Arquímedes (s.III a.C.)
Com a matemàtic, va estudiar totes les figures limitades per línies corbes. El seu estudi és un precedent sobre el càlcul de xifres infinites i decimals com ara derivades, integrals…
Com a físic va realitzar el següent:
L’estudi de la teoria de les palanques
El principi d’Aqrquímedes
Descobriment del pes específic
Com a enginyer va realitzar elsegüent:
Invenció de les catapultes
Invenció dels miralls còncaus
Invenció de l’hèlix (per extreure aigua)
Aristark (s. IV – III a.C)
Es podria considerar com al Copèrnic del món antic. És un pensador heliocèntric, és a dir considera que el Sol és el centre de l’univers. La seva teoria es fomenta en què el Sol és més gran que la Terra i la Lluna, per tant aquests dos últims astres han de girar alvoltant del Sol. Va calcular erròniament el radi del Sol.
Eratóstenes
Des de la vessant astronòmica va afirmar que la Terra era esfèrica. No és el primer que ho afirma, Aristòtil ho havia fet abans però no era heliocèntric sinó geocèntric.
Va calcular les dimensions de la Terra i ho va aconseguir amb pocs errors de càlcul. També va calcular la duració d’un any solar (365 dies i una mica menysd’1/4 de dia des del solstici d’estiu fins a arribar una altra vegada al solstici d’estiu).
Ptolomeu (s. I-II d.C)
Va ser un astrònom molt conegut. Era un pensador geocèntric. La seva teoria conjuntament amb la aristotèlica va perdurar des del s.I- IX d.C fins al s.XV). Segons ell al voltant de la Terra hi giren tots els planetes. Era fals però molt exacte. A mesura que l’astronomia avançava iveien que els experiments no concordaven amb la teoria, la canviaven per tal de que quadrés amb la realitat. Els seus estudis van ser publicats a l’Almagest (una obra molt coneguda a l’antiguitat).

6. El món físic
Descartes va redactar una obra anomenada El tractat sobre el món on podem veure la seva física.
La física cartesiana és una física mecanicista:
El món físic està compost permatèria (atributs, qualitats i propietats)
Atributs: components essencials de cada substància. En el cos del món físic l’extensió son les dimensions.
Dimensions: amplada, llargada, profunditat
Qualitats: objectives i subjectives
Objectives: magnitud, figura, moviment, duració. En diu objectives ja que no depenen de la nostra ment, existeixen en la realitat externa.
Subjectives: depenen denosaltres (calor, olor, sabor...) ja que no existeixen pròpiament.
Propietats: Descartes es refereix a la divisibilitat i mobilitat. Són propietats del món físic. Per ell la matèria és divisible: no podem saber quin és l’últim component de la Selva.
Lleis del món físic
Es reconeixen 3 lleis bàsiques que regeixen:
1. Llei o principi d’inèrcia: qualsevol cos seguirà sempre en el seu estat de no serimpedit per alguna causa externa.
2. Conservació del moviment: en el xoc entre els cossos la quantitat de moviment no es perd, perdura.
3. Llei del moviment rectilini: els cossos tendeixen a moure’s en línia recta
La llei més polèmica va ser la tercera. Es van preguntar que si fos cert el que diu la llei, com es podien explicar els moviments dels astres? La resposta va ser que els astres es veuenmodificats per forces externes.
L’anomenem física mecanicista ja que tots els elements físics es poden explicar mecànicament . És polèmic ja que si Déu intervé no tot és mecànic. En el món físic existeixen lleis ja que la voluntat divina és immutable, no canvia amb el temps.
Les lleis les ha establert Déu i tot quan es produeix en el món físic depèn de Déu que és qui crea el món en cada instant.Així doncs és un mecanicisme molt especial ja que intervenen lleis i Déu.
El fet de què la física segons Descartes és mecanicista ho podem vincular en l’àmbit orgànic i també en l’inorgànic. L’únic ésser que s’escapa del mecanicisme és l’home. Això va ser criticat ja que per diversos filòsofs es parla d’intel·ligència en els animals, llavors aprecien una aproximació a l’home. Segons...