ensayo sobre la comida basura

LA GRAN EPIDÈMIA “El fenomen fast food”

Em situo en un dels carrers principals de Barcelona, Passeig de Gràcia, visitat per milers de turistes a l'any. Decideixo entrar al McDonald’s, una hamburgueseria coneguda internacionalment. Procedentment era una empresa americana, però amb la globalització i els nous mitjans s’ha estès per tot el món. Actualment hi ha 30.000 establiments en 100 païsosdiferents, a diferents continents i dona de menjar a 46 milions de persones en el món cada dia. Estan per tot arreu, carreteres, centres comercials, supermercats, aeroports, gasolineres, parcs d'atraccions, estacions de tren.. Podríem anomenar aquest fet “El fenomen fast food1” o també... ”La invasió”.
A l'entrada regalen cupons descompte, poden haver-hi unes 40 ofertes diferents en cada paperet.Al aproparem a la cua, observo que la majoria d'empleats llatins, nomes un d’ells saluda i somriu als clients, segurament el fet de no estudiar els ha deixat sense opcions i viuen reprimits en un treball que ratlla l’esclavitud. Després d’esperar nomes dos minuts, tinc la meva Coca-cola a les mans, prenc un glop i un líquid aquos, sense sabor, sense estar del tot fred, frega les meves papil·lesgustatives, provocant-me una desagradable sensació d’insatisfacció. M’acomodo en una taula, i començo a observar, veig, gent menjat amb les mans, sense tenir en compte les normes de conducta, molts estudiants, taules brutes, baralles per agafar taula, olor a fregit, el constant moviment de la gent, gent amb tatuatges i pírcings degut a que son “moderns”, pentinats i vestimentes molt diferents,cabells tenyits de colors extravagants i per a la meva sorpresa, gent que entra ampolles d'aigua i refrescs, analitzo i recordo que el meu got de Coca-cola ha costat 1,50€, no es gaire car, però clar, he de recordar que estem immersos en una terrible crisi econòmica. Puc observar publicitat en totes les parets i envasos que m’envolten, és un atac persuasiu subliminal però alhora de gran influència. Enel meu got posa “Primer McAuto des de 1986” donant-nos a entendre que aquesta entitat porta amb nosaltres molt temps i creant una relació subtil de fidelitat. Puc observar una gran inversió en mobiliari, per ser una hamburgueseria, segurament per crea la sensació d’estar en un restaurant. L’ambient esta carregat, hi ha crispació, escolto a la gent com pensa, com parla, com menja, mil estímuls quevenen i van, els meus sentits es disparen, sento una gran angoixa, frustració, al estar asseguda a
un lloc que esta en constant moviment.

A mesura que passa l'estona la meva Coca-cola sap cada cop pitjor. Puc observar un executiu vestit elegantment de cap a peus, amb una carpeta plena de papers, i una BigMac a les mans, un contrast curiós. Es pot observar clarament, la granquantitat d’estrangers que hi han, gent de tot arreu que es veuen salvats per un establiment internacional. S’escolten molts idiomes, àrab, anglès, francès, rus,.. Quan dic salvats, em refereixo per una part al wifii gratis i per un altre a la sensació de conèixer que pots demanar, quant costa i que es el que et menjaràs. Jo aquesta situació l’he viscuda al Marroc, quan en ple ramadà, no hi havia capestabliment obert, i sense moltes ganes de menjar cuscús de nou , vam optar per anar a un McDonald’s. A dins hi havia una sèrie de dones tapades fins a dalt, amb els seus fills, que encara no practicaven el ramadà, una d’elles, morta de gana, va agafar una patata fregida del seu fill i un altra dona es va posar a cridar davant de tot el restaurant, donant lloc a un gran escàndol i provocantl’expulsió d’aquesta dona del local, per part del homes que hi treballaven allà. Escridassada, humiliada i morta de gana. Un fet cultural molt impactant, que m’ha vingut a la memòria al veure a una família musulmana, de la qual la dona portava un mocador vermell, envoltat al cap.
Hem fixo detalladament en el meu got i no posa enlloc, ni tan sols en petit, la quantitat de calories (kcal), només et posa...