Ensayos

A continuació parlarem d’uns dels filòsofs més importants, Plató i sobre els principals aspectes del pensament platònic.
Com a petita introducció d’aquest gran filòsof podem dir que Plató és el primer gran filòsof atenès que ens deixa una àmplia obra escrita. Deixeble del polèmic Sòcrates i creador de l'Acadèmia, que mantindrà la seva activitat fins al s. VI de nostra era, (l'any 529 serantancades totes les escoles filosòfiques per ordre de Justiniano), el seu pensament exercirà una gran influència en el desenvolupament de la filosofia.
Per ambientar-nos en l’època de Plató, ens situem a Atenes, amb llibertats democràtiques, poc pes de la religió, afluència d'estrangers, i oberta a les innovacions, immersa en un continuat desenvolupament cultural i artístic. Aviat es va convertir en unlloc atractiu per a filòsofs de tot arreu.
Plató, doncs, viu la seva joventut sota els avatars de la Guerra del Peloponeso, i desenvolupa la seva activitat filosòfica després de la restauració de la democràcia, una democràcia que ha de fer front al declivi del poder militar i econòmic d'Atenes i en la qual l'aristòcrata Plató veurà un enemic, en consagrar la igualtat entre els ciutadans. Unaigualtat que, com veiem en la seva antropologia, Plató considerava contra natura.
Platón (en grec : Πλάτων) va ser un filòsof grec, alumne de Sòcrates i mestre d’ Aristòtil, de família noble i aristocràtica. Plató, al costat d’ Aristòtil és qui va determinar gran part del corpus de creences centrals tant del pensament occidental com de l'home corrent i proves d'això són la noció de "Veritat" i ladivisió entre opinió i ciència. Va demostrar (o va crear, segons la perspectiva des d'on se li analitzi) i va popularitzar una sèrie d'idees comunes per a moltes persones, però enfrontades a la línia de gran part dels filòsofs presocràtics i al dels sofistes , que eren molt populars en l'antiga Grècia. i que a causa dels camins que va prendre la història de la Metafísica, en diverses versions ireelaboracions, s'han consolidat.
Entre les seves obres més importants s'expliquen: la República, en la qual elabora la filosofia política d'un estat ideal; el Fedro, en el qual desenvolupa una complexa i influent teoria psicològica; el Timeo, un influent assaig de cosmogonia,cosmologia racional,física i escatologia, influït per les matemàtiques pitagòriques; i el Teeteto, el primer estudi conegutsobre filosofia de la ciència.






Una vegada que sabem una mica més sobre la vida d’aquest gran filòsof, vegem-ne el seu pensament e idees principals del pensament platònic.
La teoria de les Idees és el nucli central de la filosofia platònica: ontològicament les Idees són els únics objectes veritablement reals; epistemològicament són els objectes del coneixement autènticament tal; enl'esfera moral i política, són el fonament de la conducta justa, i antropològicament estan a la base del dualisme platònic i li permeten fins i tot la demostració de la immortalitat de l'ànima.
Plató va defensar un clar dualisme ontològic, creient en l'existència de dos tipus de realitat: el món sensible i el món intel•ligible. Al món Sensible trobem les realitats individuals, materials,temporals, espacials, multiplicitat, canvi, generació i destrucció; és el conjunt de coses perceptibles pels sentits. El mon Intel•ligible consta de realitats universals, en ell es dóna la unitat; és el Món de les Idees (o "Formes"). Les Idees són immutables, eternes, invisibles, immaterials, i es coneixen per la raó; és l'autèntica realitat. Les Idees no són conceptes o successos psíquics, són entitatsextra mentals, objectives i independents de l'home. Les Idees són causes de les coses: encara que elles siguin l'autèntic ser, Plató no negarà tota realitat al que es dóna als sentits; el món sensible, encara que ontològicament inferior a les Idees, posseeix també cert ser, que li vindrà dau per la seva imitació o participació de les Formes.
La tasca del Demiürg (mite estudiat a classe) serà...