Entre el coneixement i la manipulació: el llenguatge

Entre el coneixement i la manipulació: el llenguatge, una eina polivalent

A l’escola varem aprendre que la funció principal del llenguatge és la transmissió d’informació, però aquesta definició és tan genèrica que peca de simplista si tot seguit no es desenvolupa la bifurcació semàntica en què deriva. L’objectiu d’aquest article és fer veure com la “transmissió d’informació” desemboca, almenys, en una dualitat de funcions del llenguatge: la d’instrument per a transmetre i fixar el coneixement i, amb aquest, la cultura; i la d’eina per a la manipulació de la informació que es transmet, amb afectes en el pensament aliè.

Cal prendre consciència de la gran varietat de tipus de missatge elaborables i de l’adaptabilitat quasi infinita del llenguatge a les circumstàncies comunicatives.Aquesta noció, en Etnografia de la Comunicació, s’obté per mitjà de l’anàlisi de la conversa. Gràcies a la competència comunicativa –manifestada en la tria del tema de conversa i de l’estil adequats d’entre el seu repertori comunicatiu, sempre ampliable i millorable– els parlants poden adaptar-se a la diversitat de situacions comunicatives. Així mateix, hi ha una sèrie de factors de varietatsubjacents als tipus de missatges elaborables en funció de cadascuna d’aquestes situacions: l’emissor i el receptor concrets (edat, sexe, nivell cultural, tipus de relació...), el tema de conversa (més o menys formal), el lloc on s’esdevé, l’àmbit cultural dels interlocutors i, molt especialment, la intenció de les intervencions (allò implícit i pressuposat). Així, la Teoria dels actes de parladistingeix entre: acte locutiu (l’emissió verbal per ella mateixa), acte il·locutiu (l’emissió verbal considerant què vol aconseguir qui la realitza) i acte perlocutiu (l’emissió verbal tenint en compte els efectes que produeix en el receptor: allò que s’aconsegueix).

Examinem ara la següent cita de Joan Busquets[1]: “La idea, mai provada, que el llenguatge modela el pensament té un enorme atractiuperquè connecta amb la il·lusió que és possible canviar el pensament –i amb ell la realitat– amb meres operacions lingüístiques.” D’aquesta cita se n’extreu que la fal·làcia que el llenguatge transforma la realitat s’obté per la seqüència lògica de tres relacions: llenguatge-pensament, pensament-realitat, llenguatge-realitat. Per començar, Busquets desmenteix que el llenguatge pugui modelar elpensament. En realitat, el primer és un vehicle d’expressió del segon i, en tot cas, seria el pensament qui modela el llenguatge. Ara bé, fer canviar el pensament a través del llenguatge és possible i se’n diu persuadir. Continuem analitzant la frase: el pensament no té perquè correspondre’s amb la realitat (que Busquets equipara a “veritat”). Canviar la realitat per mitjà del pensament és una qüestiócomplexa pel conegut problema de la subjectivitat: la meva realitat –la forma en què jo la percebo– no té perquè assemblar-se a la teva. Finalment, el llenguatge tampoc és sinònim de la realitat, a la que intenta reflectir per un consens arbitrari: els noms comuns en totes les llengües són símbols, no remeten a un objecte sinó a una classe d’objectes i la connexió entre paraula i classe és puramentarbitrària –la seva funció és possibilitar l’intercanvi comunicatiu. Així, el lèxic ens simplifica la realitat i, en classificar-la, en condiciona la nostra percepció perquè no veiem cada objecte com a singular –singularitzem els objectes lingüístics atribuint-los noms propis. Per tant, el llenguatge és un mecanisme de la humanitat per a percebre la realitat i interactuar-hi, però difícilmentpodrà modificar-la. En tot cas podrem modelar el pensament i la percepció (subjectiva) de la realitat emprant un llenguatge persuasiu o, en la Teoria dels actes de la parla, realitzant un acte perlocutiu.

Un dels mecanismes d’aquesta manipulació de la percepció és l’ús d’eufemismes: paraules o expressions que tenen l’habilitat d’emmascarar alhora la realitat i la responsabilitat social. Per...