ERECTEON

L’ERECTEION

DADES GENERALS
Nom de l’obra. Erecteion.
Arquitecte. Mnèsicle.
Cronologia. 421-406 aC.
Localització. Acròpolis d’Atenes (Grècia).
Estil artístic. Grec- clàssic.
Modificacions, ampliacions i restauracions. La construcció del temple va començar durant la primera fase de la Guerra del Peloponès. El temple va ser modificat i danyat en diverses ocasions. va ser primer danyat per unincendi durant el període clàssic Al segle VII , l'Erecteion va ser transformat en església bizantina : els murs interiors van ser destruïts i uns altres més van ser edificats. Durant el període otomà , el temple va sofrir altres danys. En 1463 , va ser transformat per allotjar l'harem del comandant turc de l'Acròpolis i el pòrtic nord va ser tapiat. Va ser reconstruït al segle XIX.

Tipologia del’edifici. Temple.
Funció de l’edifici. Funció religiosa, commemorativa i guardava les relíquies després de la guerra.
Materials utilitzats. Marbre del Pentèlic i fusta.
Sistema constructiu. Arquitravat, d’ordre jònic.
Dimensions. 11,63x22,76 m de planta, 2,3m les cariàtides i 7 m les columnes

ANÀLISI FORMAL
Organització de l’espai. El temple l’Erecteion té una planta i una distribució irregular elevatsobre un kreptis. La planta del temple s’adapta al terreny i a la necessitat de respectar antics recintes del culte. L’eix principal el conforma un espai rectangular creat per la unió del santuari d’Atena amb el temple dedicat a Posidó i Erecteu. El santuari consta d’un pòrtic hexàstil i una cel·la interior amb un altar; el temple de Posidó i Erecteu consta d’un vestíbul que distribueix les duescel·les destinades al culte. El pòrtic d’aquest temple està desplaçat a la façana lateral, al nord, per tal de respectar el lloc on creixia la llegendària olivera d’Atena.
Espai interior. L’interior del temple, sembla, estava dividit en dos dependències principals per mitjà d’un mur transversal que anava de nord a sud. La part oriental estava en un nivell més alt, i la part occidental en el mésbaix i estava subdividida en dos sectors per un segon mur.
La part central del temple és la cel·la on es guardava l’escultura de fusta de la deessa Atena. Desprès hi ha un gran pòrtic que condueix a les altres tres estàncies del temple, concretament va a parar a la cel·la més gran dedicada a Posidó i Erecteu, on es conservava la seva tomba. Aquesta cel·la es comunica visualment amb el pòrtic de lesCariàtides i tenia davant el Partenó. Aquest pòrtic, tancava parcialment l’espai, en el qual es trobava la tomba de Cècrps.
Espai exterior. L’edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de columnes i amb l’entrada principal orientada a l’est. Al pòrtic hi ha sis esveltes columnes d’ordre jònic igual que les quatre columnes adossades al pòrtic oest i les sis que aguanten el pòrtic nord.En canvi al petit pòrtic sud, el fust de sis columnes és substituït per sis figures femenines, les cariàtides, de gran bellesa i naturalisme, tant en els rostres com en els vestits. Al sud també es troba l’escala que baixa fins la tomba de Cècrops, primer rei d’Àtica.
Les columnes suporten en tots els casos un entaulament amb un arquitrau de tres franges i amb el fris i corresponents. El santuarid’Atena tenia originalment frontó i coberta de dos aiguavessos, mentre que el pòrtic nord i el sud presenten una coberta plana o llinda.
Entorn i integració urbanística. L’Erectèon està contruit al costat nord del Partenó, sobre l’indret en el qual, segons la llegenda, es troba la roca on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada. El temple s’adapta perfectament al cingle irregular de l’Acròpolisd’Atenes i es relaciona harmònicament amb els altres edificis.



ANÀLISI ESTILÍSTIC
Context històric. El temple es construeix durant la primera fase de la Guerra del Peloponès en 421 a . C i acabat entre 409 a . C i 405 a . C. , amb la finalitat de recollir els vells cultes ja que el Partenó s'hauria quedat sense santuari , dedicat a més d'una divinitat. Va ser l'última obra realitzada a...