Esperanto

ESPERANTO:

Creat per: L. L. Zamenhof

Parlat a: tot el mon

Parlants:

Parlants:

100.000-2.000.000

Família a la qual pertany:

Llengua planificada (Paraules extretes de llengües romanços i germàniques, amb fonologia de llengües eslaves. En ser una llengua aglutinant, posseeix semblança morfològica amb llengües d'indígenes americans -com el náhuatl i el quechua-, i amb algunes llengües orientals, com el japonès i el coreà.)

Estatus oficial

Cap país té aquesta llengua com a llengua oficial, tot i que es va servir arreu del mon en conferencies.

Historia:

L’esperanto és una llengua auxiliar planificada creada per l'oftalmòleg polonès d'origen jueu Lluís Llàtzer Zamenhof com a resultat d'una dècada de treball, amb l'esperança que es convertís en llengua auxiliar internacional, i ho va aconseguir ja que   segons les estadístiques, aquesta és la llengua planificada més parlada del món avui dia.

El primer llibre on es descrivien les característiques de l'idioma, amb el títol Lingvo Internacia (Llengua Internacional), va ser publicat per Zamenhof el 1887, amb el pseudònim D-ro Esperanto (que en català por traduir-se com Dr. Esperançat); aquesta última paraula es va convertir ben aviat en el nom de l'idioma en si.

Classificació lingüística

Com que és una llengua construïda, l'esperanto no està genealògicament relacionat amb l'idioma de cap grup ètnic. Ha estat descrit com un "idioma el lèxic del qual és eminentment romànic, predominantment aglutinant des d'un punt de vista morfològic, fins al punt que té un caràcter una mica aïllant".[28] La fonologia, la gramàtica, el vocabulari i la semàntica estan basats essencialment en llengües indoeuropees occidentals. El repertori fonèmic és eslau, i també molta de la semàntica, mentre que el vocabulari prové principalment de llengües romàniques, amb una contribució menor per part de les llengües germàniques i algunes paraules d'unes altres diverses llengües (el diccionari etimològic d'esperanto...