esquizofrenia

L’esquizofrènia és una de les malalties mentals cròniques que més debilita al pacient i una de les més desconcertants, ja que no es coneix exactament quines són les causes per les quals apareix aquest tipus de trastorn mental.

En aquesta malaltia, la forma d’actuar o el comportament, la memòria i el pensament lògic de l’individu canvien totalment. D’aquesta manera, la percepció de la realitates distorsiona enormement i fins i tot arriben a veure o sentir coses que són totalment irreals.

A més, les persones que pateixen aquesta malaltia, habitualment passen per períodes d’irregularitat on poden haver recaigudes o crisis.
No obstant, poden viure llargs períodes sense cap símptoma d’aquest tipus, però com qualsevol malaltia crònica, com per exemple la diabetis, necessita unaatenció mèdica continua per a que el pacient puga portar a terme una vida com la de qualsevol altra persona.

Habitualment també es pensa de manera totalment errònia que la causa d’aquesta malaltia és el consum de drogues, així com molts altres tòpics que no són certs.

Per altra banda, un 1% de la població (150 de cada 100000 persones) pateix aquesta malaltia mental, independentment de quina sigala zona geogràfica, el nivell econòmic, etc. ja que no només apareix a aquelles persones més desfavorides, si no a tota la població en general.

L’esquizofrènia pot ser una de les malalties més catastròfiques, perquè si no es segueixen estrictament les pautes mèdiques, pot causar impediments molt greus en tots els àmbits (laborals, sentimentals, econòmics...) de la vida del pacient.


UNPOC DE HISTÒRIA...
El terme “esquizofrènia” va ser suggerit per Eugene Bleuler.

La idea de bogeria ha existit des de molt antic. Les primeres manifestacions daten de l’any 2000 aC, al “llibre dels cors”.
No obstant, un estudi recent ha demostrat que en la literatura antiga de Grècia i Roma no hi havia cap condició equivalent al criteri de diagnòstic de esquizofrènia modern en les societatsd’aquella època; tot i que la població general probablement sí que tenia coneixement dels trastorns psicòtics.

Kraepelin, va ser qui després de nombrosos estudis entre els seus pacients, va sistematitzar una gran quantitat d’entitats psicopatològiques que estaven confuses fins aleshores i, així, va distingir una forma de “demència” que apareixia entre els joves. La va anomenar “demencia praecox”.Anys més tard, Bleuler va suggerir la paraula esquizofrènia per a referir-se a una falta d’integració de diversos processos psíquics, ja que considerava que el concepte de “demencia” anterior era inadequat perquè aquesta malaltia no deteriorava necessariament les funcions mentals com en la demència senil, per exemple.


QUE ENTENEM PER ESQUIZOFRÈNIA?
L’esquizofrènia (del grec schizo: “divisió”o “escissió” i phrenos: “ment”) és una malaltia crònica de tipus psicòtic i de caràcter greu, en la qual hi ha un conjunt de símptomes i signes que estan presents en algunes persones que la pateixen.

En el seu diagnòstic, és característica la mutació sostinguda de varis aspectes del funcionament psíquic de l’individu, principalment de la seua consciència de la realitat i una desorganitzacióneuropsicològica més o menys complexa, en especial de les funcions executives, que dona lloc a una dificultat per a mantenir conductes motivades amb la intenció d’aconseguir certes metes o finalitats i una disfunció social significativa. A més, la majoria d’ells poden mostrar-se apàtics i aïllar-se dels demés ja que els costa expressar emocions normals en situacions socials. Tendeixen a negarl’existència de la seua malaltia i a sentir-se en un estat d’agonia i depressió.

Per norma general, una persona esquizofrènica mostrarà un pensament desorganitzat, així com deliris, alteracions perceptuals o al·lucinacions, alteracions afectives (ànim i emocions) i conductuals.

Els símptomes d’aquesta malaltia són molt variats; per això es tendeix a parlar de varis trastorns i no només de...