Estructura de la cèl·lula procariota i funcions que realitzen

Estructura de la cèl·lula procariota i funcions que realitzen.

S’anomenen procariotes aquells que són organismes unicel·lulars que formen part del regne dels monera on hi ha inclosos els bacteris i algunes algues.

La cèl·lula procariota té unes dimensions més petites que les de les eucariotes, això presenta una sèrie de avantatges:
· Relació superfície externa/volum molt alta
·Gran taxa d’entrada de nutrients, implica unes taxes de creixement més ràpides.
· Gran taxa de sortida de productes de rebuig

Tenen una estructura molt senzilla ja que manquen de la major part dels orgànuls típics de les eucariotes, com per exemple el citosquelet.
Les formes típiques de les procariotes són:
- Cocs: forma esfèrica
- Bacils: forma de bastons
- Espirils:forma d’espiral
- Altres
Els cocs s’acostumen a formar grups i això ajuda a la classificació dels bacteris.
La principal característica de la cèl·lula procariòtica es l’absència d’una membrana nuclear que aïlli el seu ADN de la resta de la cèl·lula.

El seu material genètic, anomenat Genòfor està constituït per una únic cromosoma (DNA) de doble cadena, circular i no associat a histones,aquest material és troba dispers en la cèl·lula, en una zona anomenada Nucleoide, bastant centrada en el citosol.

Aquest Genòfor és el que té la informació genètica de la cèl·lula i en depèn de quins microorganismes també hi podem trobar plasmidis.

Part de la cèl·lula procariota:

· Glicocàlix:
És una capa gelatinosa formada per polisacàrids i proteïnes.
La seva formació es al interiori desprès s’extreu i queda pel voltant.
El glicocàlix s’anomena de dos noms diferents segons l’estructura:
- Càpsula: si la substància està organitzada i unida fermament a la paret cel·lular.
- Llim: material sense organitzar i dèbilment unit a la paret.

Potser gruixut o prim, rígid o flexible, això ja depèn del tipus de microorganisme en que es troba, típicament és menys densa i mésgruixuda que la paret cel·lular i es poc visible en microscopi òptic.
No es considera essencial per a la funció cel·lular, alguns bacteris fins i tot no la produeixen i altres la poden perdre per mutació.

Tot i així les funcions que solen realitzar són: regulació dels processos d’intercanvi de substàncies i defensa front als anticossos, bacteriòfags i fagocitosi, és un mecanisme devirulència, permeten l’adhesió dels bacteris ens segons quines superfícies i és una font de nutrients.

· Paret cel·lular:
Estructura rígida i de composició diferent a la paret de les cèl·lules eucariotes vegetats.
El component fonamental és el peptidoglicà, la mureïna.
Aquesta estructura recobreix a la membrana citoplasmàtica i proporciona suport i protecció, donant forma a la cèl·lula i permet el pasd’aigua i ions al seu través.

La paret cel·lular dels eubacteris ajuda molt a la classificació dels mateixos, ja que, gràcies a la tinció gram, es formen dos grups diferenciats dins els eubacteris:
- Els Gram positius: Presenten un color lila al fer la tinció, presenten en la paret bacteriana una gruixuda capa de peptidoglicà a més de dues capes de àcids teicoics, això fa que retinguinel violeta fàcilment.
- Els Gram negatius: Presenten un color rosa pàl·lid, la paret d’aquestes es més prima i no reté el colorant.

En el cas dels arqueobacteris no tots presenten paret, però els que si que en tenen no es paret, es més aviat una estructura que no està formada per mureïna, anomenada Capa S que es troba envoltada d’una altra capa semblant als dels eubacteris(pseudomureïna).

En el laboratori es poden aconseguir cèl·lules desproveïdes total o parcialment de paret, aquestes estructures s’anomenen:
- Protoplasts: cèl·lules procariotes mancades totalment de paret. cel·lular
- Esferoplasts: cèl·lules procariotes mancades parcialment de paret.
Aquestes dus cèl·lules són osmoticament sensibles i cal obtenir-les en un medi isotònic.
En medis adequats...