Estudi Del Dibuix Infantil Com A Eina Diagnostica

EL DIBUIX INFANTIL COM A EINA DIAGNÒSTICA

Mòdul 1:
Introducció a l’estudi del dibuix infantil com a eina diagnòstica

Formació Psicopedagògica

Formació Psicopedagògica

EL DIBUIX INFANTIL COM A EINA DIAGNÒSTICA Mòdul 1: Introducció a l’estudi del dibuix infantil com eina diagnòstica

índex
1. Introducció 2. L'evolució del dibuix infantil 3. L’HTP com a prova projectiva 4.Condicions d’aplicació 5. Interpretació: Característiques generals del dibuix 6. Interpretació: Trets generals del dibuix Annex 1 - Interpretació HTP 2 4 27 29 32 36 52

1

EL DIBUIX INFANTIL COM A EINA DIAGNÒSTICA Mòdul 1: Introducció a l’estudi del dibuix infantil com a eina diagnòstica

1. INTRODUCCIÓ
El dibuix, igual que el joc, és una activitat que sorgeix de forma espontània durant lainfància i que ens permet conèixer diferents aspectes del desenvolupament infantil. Per a un infant, el dibuix és un mitjà d’expressió i, al mateix temps, un llenguatge del pensament. De la mateixa manera que no trobem dos nens iguals, un mateix nen difereix de si mateix a mesura que va creixent, que percep, comprèn i interpreta el medi que l’envolta. Un infant veu el món de forma diferent i, a mesura quecreix, la seva expressió canvia. A través del dibuix l’infant expressa els seus pensaments, els seus sentiments i els seus interessos, demostrant al seu torn el coneixement que posseeix de l’ambient i de tot allò que l’envolta. El dibuix és una activitat plaent per això podem dir que es relaciona estretament amb el joc. D’altra banda, és una forma d’imitació de la realitat, per la qual cosaposseeix característiques semblants a la imitació diferida la qual suposa l’existència d’un model mental intern. Des d’aquest punt de vista, el dibuix té un important component cognitiu ja que reflecteix la comprensió que l’infant té de la realitat, la seva representació espacial i de quina manera concep les coses. Igual que en el joc simbòlic, l’infant representa en el dibuix tot allò que li interessa,el motiva, o li preocupa. Al seu torn, en el dibuix intervenen processos de coordinació visomanual (ull-mà), la qual cosa, sumat a l’anterior implica la posada en joc d’una multiplicitat d’operacions mentals. Per a dibuixar l’infant ha de coordinar l’acció muscular amb la informació visual que va percebent, de tal manera que és com si l’acte motor formés part de la representació (Pellicer, 2000).1.1 El significat dels dibuixos infantils
Els dibuixos infantils han estat objecte de nombrosos estudis des de fa aproximadament un segle. Ja al 1885 es publica a Anglaterra un article d’Ebenezer Cooke en el qual es descriuen els estadis evolutius del dibuix infantil (Goodenough, 1926).

2

EL DIBUIX INFANTIL COM A EINA DIAGNÒSTICA Mòdul 1: Introducció a l’estudi del dibuix infantil com aeina diagnòstica
Hi ha diversos punts de vista sobre els dibuixos infantils: 1- Enfocament projectiu: el dibuix o la pintura s’utilitzen com una tècnica projectiva, en la que l’infant pinta o dibuixa el que és important per a ell, i cada línia o espai es considera en termes de la seva relació amb el total de la pintura. L’expressió gràfica constitueix un mitjà per a descobrir els conflictesinterns, els trets de personalitat i les experiències pertorbadores o traumàtiques que influeixen en el desenvolupament de l’infant. El dibuix o la pintura també es pot utilitzar com una tècnica terapèutica. És a dir, generalment l’infant pinta lliurement els esdeveniments i problemes que han provocat conflictes en la seva vida. Entre els investigadors més importants d’aquest enfocament trobem: Machover(1949, 1953, 1960), Levy (1958), Hammer (1958) i Jolles (1952) 2- Enfocament conductual: Es preocupa per les activitats de l’infant que reforcen i modelen el seu comportament. El medi és considerat el principal responsable de la formació de l’infant. El dibuix es converteix en un indicador de si l’infant comprèn la tasca a realitzar. Es determina el que l’infant ha d’aprendre i les condicions...