Estudiante bachillerato

Bon dia a tots, jurat, public, equip rival…
La pregunta d’aquest debat és, som presoners de la publicitat? La nostra resposta és sí.
Entenem per publicitat a l’activitat comunicativa que s’encamina a aconseguir uns objectius molt definits en un context de comercialització, amb tècniques de màrqueting i de coneixements del mercat, mitjançant canals de difusió.
Sabem que vivim a una societat deconsum plenament desenvolupada. La publicitat és inseparable d’aquesta societat, i és perfectament visible per tot arreu. Ens envolta a totes hores allà on anem. Al llegir el periòdic, al anar a treballar, a la ràdio, etc… Fins i tot en les poques ocasions que no hi ha publicitat, pensem en ella, cantem les seues cançons i repetim frases famoses.
Hi ha tants, que segons un estudi, durant unavida de 80 anys, veiem uns 3 milions d’anuncis i això només contant els de la televisió. I si als canals tradicionals afegim el camp obert de l’internet, la seua incidencia es multiplica de manera exponencial. Cada dia estem més exposats a la seua influencia.
Nosaltres volem subratllar, que els missatges publicitaris no només ens venen productes, sinó que també defineixen les nostres idees i elsnostres valors, sempre jugant amb les nostres emocions, manipulant els nostres sentiments i anulant el sentit crític.
El tema de la imatge és molt evident: la publicitat ens crea una visió que tenim de la bellesa humana i no només això... també imposa estereotips sexistes, on la dona hi juga un paper passiu i subordinat als valors masculins.. Penseu en l’anunci del desodorant AXE, on l’home es posadesodorant i moltes xiques boniques van al darrere o cauen del cel com àngels. Aquest anunci no sols ens diu que aquell qui duga aquest desodorant serà volgut per totes les dones, també ens diu que eixe tipus de dona, prima amb els cabells llargs, morena,,,és una dona bella.
Per tant, la publicitat defineix i promociona un tipus de bellesa estàndar i arquetípica que es converteix en el modelobligatori a seguir, ens ofereix un model de felicitat prefabricada i acrítica. Tots som feliços, optimistes, cada dia més idiotitzats i contents. Som uns desgraciats que no sabem que ho som.
Molts anuncis publicitaris fan servir actors molt famosos perquè així la gent es pensa que per comprar aquell producte que ha vist anteriorment en un famós, es pot semblar a ell o semblar millor. És el que esconeix com a contagi mimètic, anem darrere d’allò que el famós de la publicitat ens indica. Desitgem el que desitgen els altres.
Preparant aquest text, vam fer una prova, vam visualitzar 10 spots. El producte canviava, però el marc sociològic i emocional era sempre el mateix. A l’acabar tots pensàvem en la ironia de Woody Allen, allò de “qué feliç seria si fóra feliç”. La publicitat ens fa anhelareixa felicitat i si no ho aconseguim, alimenta la nostra frustració.
Si en general podem aseverar que som presoners de la publicitat, la gent jove ho és encara més, ja que som els més vulnerables per la nostra escassa experiència i maduressa. I també perque ja hem nascut dins d’una societat perfectament acondicionada per la publicitat.
Som per tant, els més exposats a l’influix publicitari, lesvíctimes ideals. Perque no sabem que ho som.
Els joves encara no tenim definida una personalitat pròpia, i ens acostumem a seguir la moda que ens marca la publicitat.
-----------------------------------------------------------------------------------------
És important no oblidar que la publicitat no és una tècnica improvisada i espontània. És una tècnica perfectament estudiada de penetracióen els nostres hàbits de consum.
Tota gran companyia compta amb departaments de publicitat perfectament professionalitzats, i sempre conten amb l’ajuda de psicólegs experts en la matèria. En els últims anys la neurociència i la publicitat s’han aliat i ja es parla sense complexes de neuromàrqueting.
Saben com funciona el nostre cervell, a quins estímuls respon, com es genera l’ansietat del...