Evidències sobre l'influència social - cultural econòmica

EVIDÈNCIES SOBRE LA INFLUÈNCIA SOCIAL – CULTURAL ECONÒMICA
La crisi econòmica espanyola apareix aproximadament l’any 2008 i encara ens la trobem en l’actualitat. Va ser causada per la bombolla immobiliària, la crisi bancària del 2010 i per últim l’augment de l’atur a Espanya. Aquesta ha causat una sèrie de canvis en la societat actual.
Un dels canvis més evidents és que la crisi ha fetcaure els divorcis a Espanya a nivells de deu anys enrere. Això és degut al gran cost econòmic que suposen els tràmits corresponents. D’aquesta manera, hi ha un descens de les ruptures matrimonials.
En segon lloc, la crisi causa l’augment en un 10% dels avis que han de fer-se càrrec dels seus néts. Aquesta solidaritat familiar per part dels avis, és deguda a què la crisi econòmica fa que els pares imares d’avui en dia no es puguin permetre portar als nens a activitats extraescolars, tenir un cangur, etcètera. A més a més, s’ha reduït la confiança dels espanyols en el paper que fa l’Estat del Benestar. D’altra banda, les parelles més joves, sí que reconeixen que no és necessària tanta ajuda per part dels avis.
La crisi afecta també als homes que es queden a l’atur. D’aquesta manera augmentael temps que dediquen a la llar. Es converteixen doncs en nous amos de casa. Un perill que pot haver-hi és que al estar aturats, adoptin una actitud negativa i/o de desànim i això provoqui baralles familiars. D’altra banda, amb aquesta situació, sorgeixen noves mentalitats com ara la idea que la feina no ha de ser el gran eix vital.
La crisi no només afecta Espanya, a l’Índia degut a lescondicions econòmiques precàries milers de dones desitgen tenir només vailets per a què ajudin a la família i almenys puguin tenir un plat a taula. Per tant, a major pobresa, més importància tenen els homes, ja que quan una família està en condicions econòmiques precàries, es prefereix protegir als homes. D’aquesta manera, els avortaments selectius també augmenten, neixen més nens que nenes.
"Lahistoria es una vieja dama que siempre tiene algo nuevo para decirnos y sorprendernos. Y ahora estamos sorprendidos tratando de preguntarnos qué está pasando", va reflexionar el filòsof Ricardo Forster sobre la crisi financera global en una entrevista a lanacion.com.
"A partir de esta crisis, seguramente, veremos replanteos de los imaginarios sociales y culturales y también nos repensaremos a nosotroscomo sociedad. Habrá que ver de qué manera podremos reconstruir un tejido que fue desestructurado, de qué manera podemos dar un combate en el territorio de lo cultural", va dir. La influència social, històrica, cultural i econòmica fa que els canvis de comportaments dels estats, les famílies i les persones s’accelerin cada cop més. Alguns d’aquests canvis seran exposats a continuació.
Pel quefa el sistema educatiu segons Vila (2013), sí que és cert que hem de fer un gran esforç per a millorar en aquest sentit, el mestre o educador ha de ser una figura molt més propera a l’alumne i per tant, un model de referència que ha de transmetre il·lusió. Però, ¿com és possible que els professionals de l’educació estiguin il·lusionats si estan sotmesos a les retallades, els canvis constant isobtats de legislació?
Vila (2013) al seu article inclou l’opinió de la pedagoga Rosa Gisbert. Aquesta en un escrit de la revista Valors reflecteix el seu pensament: “Vivim en una societat en que s’ha donat molta importància als bens materials, no hem entès que la verdadera riquesa va molt més enllà dels diners: la il·lusió de compartir allò que fem, de rebre consol quan estem tristos o cansats, aser escoltats, que algú ens confiï els seus somnis, projectes o confidències...aquesta és la il·lusió que ens ha de fer moure”.
Sense moure’ns de l’àmbit educatiu, molts centres públics, no compren llibres de text per tal d’ajudar a les famílies en l’àmbit econòmic (Manté, 2013). Aquesta, és una molt bona iniciativa però, hi ha molts pares que volen adquirir aquests llibres per ajudar als seus...