Evolució històrica de la legislació del sistema educatiu espanyol.

Evolució històrica de la legislació del sistema educatiu espanyol.

L’objecte de la present reflexió és aprofundir en l’evolució històrica de la legislació del sistema educatiu espanyol.
Aprofundirem sobre els següents aspectes: els canvis significatius al llarg de la Història del Sistema Educatiu Espanyol i en les conseqüències (millores o no) que han tingut en el nostre Sistema Educatiu,prestant atenció als condicionants polítics de cada època.
En la actualitat contemplem un Sistema Educatiu canviant, bàsicament, pels molts canvis en els governs que s’ha traduït en diverses lleis. És necessària una mirada enrere per a contemplar la evolució patida fins arribar els nostres dies, és la única forma de comprendre de manera global i completa el nostre present i percebre tot el llegatque hi és en ell.

La Llei d’instrucció Pública del 9 de setembre de 1857, més coneguda com Llei Moyano, va ser la primera Llei General d’educació. Va ser positiva per que afavorí una bona ordenació administrativa de l’ensenyança i regulà els nivells educatius del Sistema: primera ensenyança de sis anys (gratuïta i obligatòria); segona ensenyança (el Batxillerat) de sis anys comuns amb examenfinal; i la tercera o universitària.
En aspectes polítics, socials o pedagògics deixà molt que desitjar per que retallà els aspectes progressistes de disposicions anteriors i en canvi mantenir tesis que per a llavors ja estaven més que superades; continuava sent un sistema elitista.
No obstant, llevat l’anterior, i que no va permetre o assegurar una educació al 100%, va estar vigent més de 100 anys(1857-1970). També va permetre l’aparició d’un ampli sector d’ensenyança privada en centres religiosos, i que s’amplià i consolidà al període de la Restauració.

Al 1970 s´aprova la segona Llei General d´Educació (en endavant, LGE): Llei de Villar Palasí o Llei General d´Educació de 1970 que sobre tot intentà exposar els defectes de la nostra ensenyança a la vegada que intentava dibuixar el noucamí a prendre.
Com a millora un objectiu de la LGE bastant clar; fer partícip de l´educació a tota la població de manera efectiva per que els percentatges d´analfabetisme del període anterior eren elevadíssims.
La LGE va pretendre establir la igualtat d´oportunitats educatives i va suposar un avanç a favor en aquest sentit. En dades posteriors s´establir que va suposar també una milloraqualitativa de l´ensenyança i afavorir l´integració a totes les classes socials sense discriminació.
S´estructurà en tres tipus de ensenyança abans de l´universitat (abans dues i ara sembla que millor estructurat en quant a l´estructuració real de l´aprenentatge de l´alumnat) i perfilà les etapes: preobligatòria (preescolar com a nivell educatiu per primera vegada: Jardí d´Infància i pàrvuls),obligatòria (entrada de l´EGB fins els 14 anys) i postobligàtoria (s´amplia el batxillerat fins els 17).
Amb la mort de Franco, s´inicia un període de transició i neix la Constitució de 1978. En ella, a l´Artícle 27 s´estableixen els principis bàsics en matèria educativa i que totes les lleis posteriors van a tractar de concretar.
Durant aquest període apareix una escola pública monolítica, comú per atots i ideològicament pluralista, aconfessional, intervencionista, gratuïta, amb una paral·lela, una ensenyança privada, confessional i amb un ideari corresponent i no gratuïta. Diguem que es normativitza el doble ideari públic i privat.
Al 1980 apareix la Llei Orgànica d´Estatuts de Centres Escolars (LOECE), promoguda per l´U.C.D.
En aquesta Llei, el dret dels pares a escollir el tipus d´educacióper als seus fills, així com la llibertat de l´ensenyança a Espanya quedaven condicionats a la llei de Financiació General de l´Educació, que mai va ser aprovada. Un avanç positiu d´haver-se portat endavant i que donava resposta a una petició popular.
Cinc anys desprès, al 1985, va ser presentada la Llei Orgànica del Dret a l´Educació (LODE), aprovada pel Partit Socialista.
Es considerà que...