Examen historia

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1571 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 27 de febrero de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Projecte monarquicoconstitucional de Canovas
Anotnio Canovas del Castillo va ser l’home clau en la tornada dels Brobo, i l’arquitecte del nou sistema politic de la Restauracio. El 1873 va asumir el lideratge de la causa alfonsina quan va aconseguir plens poders sobre Alfons, fill d’Isabel II.
Alfons va rebre formacio a l’academia de Sandhurtst, i en el 1874, Canovas va redactar un text, elqual Alfons va enviar a tots els que l’havien felicitat (Manifest de Sandhurst=, en el qual es presentava com l’unic i legitim representant del pret monarquic a Espanya. Canovas pretenia que Alfons recuperes la corona per mitja d’un moviment popular dins d’un marc politic liberal i conservador.
Cop d’estat de Martinez Campos
Alguns sectors monarquics van afavorir un cop d’estat protagonitzat pelgeneral Arsenio Martinz Campos.
Campos va proclamar Alfons XII com a rei d’Espanya el desembre del 1874. Alfons XII va tornar de l’exili i va fer una entrada triomfal a Madrid el gener del 1875.
Caracteristicas de la constitución del 1976.
- Sobirania compartida: rei, corts i gover eren els tres elements clau del noi ordre . politic.
- El reiconsevava molt poder i dirigia l’executi, manava l’exercit i participava en el poder legislatiu.
- Les Corts s’organitzaven de manera bicameral, amb un congres i un senat.
- La religio catolica era la oficial, per es reconeixia l’existencia d’altres confessions.
- Sufragi censatari, pero el 26 de Juny de 1890 sestableix el sufragi universal.
Cacics
Els cacics eren propitarisrics, amb un gran poder i una gran influencia al municipi o provincia on es trobaven. Els cacics, per mitja de diversos frauds, obtenien la majoria electoral per al partit del govern.
El bipartidisme i el torn de partits
1875-1878 els conservador van posar fi a : la Tercera Guerra Carlina i al conflicte colonial cubà.
Canovas (conservador) sabia que l’estabilitat del sistema pasaba per lacolaboracio amb els liberals i que la millor manera d’aconseguirla era integrantlos al sistema (torn de partits). L’objectiu del lider conservador (Canovas) era que l’oposicio política que aceptaba la monarquia nohagues de recorrer a la força per arribar a gobernar. A partir del 1881, la vida parlamentaria es va regir pels principis del bipartidisme i l’alternança pactada dels governs entre els dospartits.
Canovas i Sgasta van confirmar el torn pacific dels partits del sistema de la Restauracio en el pacte d’El Pardo (1885). L’objectiu era superar la crisis política provocada per la mort d’Alfons XII, i instaurar la regencia de la seva vidua, Maria Cristina d’Habsburg, embarazada el futur Alfons XIII.
La finalitzacio de la Tercera Guerra Carlina i la nova oposicio tradicionalista.
Un delsprimers objectiusva ser posar fi a la Tercera Guerra Carlina, que s’arrosegava des del 1872. El final de la guerra no va representar la solucio del problema politic i religios. Una de les consequencies mes importants de la derrota Carlina va ser la eforma del regim juridic foral basc en un sentit centraltizador i uniformista.
El tradicionalisme carli va nodrid l’oposicio catolica al regim i va negarla legitimitat a la restauracio d’Alfons de Borbo.
La Guerra Chiquita
La Pau de Zanjon va posar fi a la primera guerra per la independencia cubana, pero no va solucionar el conflicte. Va esclatar obertament el 1875. El 1879 es va produir una revolta (guerra Chiquita) que es va sofocar per les autoritats colonials, el 1880.
El corrents socialista
Va tenir grans dificultats per consolidarse, enpart perque va ser mes rapida la implantacio de l’ideari anarquista entre el proletari catala i andalus. El socialisme va arrelar entre els cercles de tipografs madrilenys, que van fundar el Partido Socialista Obrero Español (PSOE), partidari d’un partit caracteritzat per la cohesio interna, l’honorabilitat i la moralitat.
L’emancipacio de la calsse treballadora, la instauracio de la propietat...
tracking img