Examen selectivitat 2000 juny

SÈRIE 1

PAAU. LOGSE

CIÈNCIES DE LA TERRA I DEL MEDI AMBIENT Curs 1999-2000

Feu l’exercici 1 i trieu una de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de tres exercicis més (en total, doncs, heu de fer quatre exercicis).

Exercici 1 (obligatori) [4 punts] Les dades que trobareu a la taula adjunta corresponen a un dels terratrèmols més importants ocorreguts a França. Es vaproduir l’11 de juny de 1909 a la regió de Provença i va ocasionar més de quaranta morts i nombroses pèrdues materials. Localitat Mallemort Vernègues Trets Aix-en-Provence Charleval Mouriès Berre La Roque-d’Anthèron Istres Pertuis Puy Ste. Reparade Lambesc Rognes Salon Bonnieux Manosque Orgon St. Rémy Grau VIII X VI VII IX VIII VI VIII VII VIII IX IX X IX VII VI VII VI

1. Quina és l’escala demesura utilitzada en el registre del sisme que figura a la taula adjunta? Expliqueu quina informació ens dóna del terratrèmol i com s’obté aquesta informació. 2. Confeccioneu, a partir de les dades anteriors, un mapa d'isosistes damunt del mapa de la zona que us adjuntem (fig. 1). 3. Estan les isosistes relacionades amb l'energia real despresa pel terratrèmol? Podeu establir el focus del sisme apartir del mapa d’isosistes? Justifiqueu les respostes. 4. Quines són les zones de Catalunya amb més perillositat sísmica (probabilitat d'ocurrència de terratrèmols) i per quina raó es dóna aquesta perillositat?

Riu Durance
Manosque Bonnieux St. Rémy

Orgon Mallemort Vernègues

Muntan ya de L u
Charleval

béron

La Roque-d’Anthéron Pertuis

Mouriès Lambesc Salon

Rognes

Puy SteReparade

aC el ad an Pl

u ra

de ís t ss s Ma l’Oe

de Muntanya ire icto Sainte V
AIX-en-Provence

Istres

Estany de Berre
Berre

0

5

10 km

Trets

OPCIÓ A

Exercici 2A [2 punts] En una plana al·luvial s’ha fet un estudi per valorar la possibilitat d’utilitzar una formació aqüífera com a dipòsit de gas natural. Es considera que, per poder tenir aquesta aplicació, unaformació aqüífera ha d’estar limitada per la part superior per una roca impermeable. Per aquest motiu s’han realitzat tres sondeigs de reconeixement a fi d’establir l’estructura geològica de la zona i la geometria de la formació aqüífera. Podeu observar els resultats dels sondeigs a la taula adjunta: Sondeig 1 Sondeig 2 Sondeig 3 Fins a 10 m de fondària, grava; de 10 m a 300 m, calcària; de 300 ma 400 m, argil·lita; a partir d’aquesta fondària, gresos. Fins a 50 m de fondària, grava; de 50 m a 180 m, calcària; de 180 m a 290 m, argil·lita; a partir d’aquesta fondària, gresos. Fins a 310 m de fondària, calcària; de 310 m a 410 m, argil·lita; a partir d’aquesta fondària, gresos.

S’han fet assaigs amb els materials trobats per veure’n la porositat i la permeabilitat, i s’han obtingut elsresultats de la taula adjunta: Roca Argil·lita Grava Calcària Gres Porositat (%) 40-50 40 30 30 Permeabilitat (m/dia) De 10–4 a 10–5 De 102 a 103 De 10–1 a 100 De 100 a 101

1. Completeu el tall geològic esquemàtic a partir de les dades obtingudes en els sondeigs de reconeixement realitzats. 2. Quina formació de la zona podria servir per fer el dipòsit de gas? Expliqueu per quina raó.

N

S1 A B

2 A A

3

Materials aflorants: A Calcàries B Graves Contacte entre materials

0

100 m

Exercici 3A [2 punts] La pluja àcida és un problema que afecta gran quantitat de països, ja que en malmet el medi ambient. A Europa suposa innombrables pèrdues econòmiques que superen les fronteres del país responsable. El mapa adjunt, elaborat per Mark Bennett, de la Universitat deSouthampton, representa dues variables: a) Les línies indiquen els diferents nivells d'afecció produïda per la pluja àcida. b) La trama indica el percentatge de boscos en perill. 1. Segons la informació d'aquest mapa, quins són els nivells d’afecció per la pluja àcida i el percentatge de boscos malmesos d’Alemanya, Hongria, la Gran Bretanya i Espanya? Quins països tenen més del 25 % dels seus boscos...