¿Existe una manera de hablar sobre cultura sin hacer enemigos? Por Jean Jackson


¿Existe una manera de hablar sobre cultura sin hacer enemigos?
Per Jean Jackson, publicat en: Globalización y cambio en la Amazonía indígena, 1996
1. Biografia
Jean E. Jackson va rebre el seu B.A. al Wellesley College en Sociologia / Antropologia el 1965, i el seu mestratge (1966) i Ph.D. (1972) de la Universitat de Stanford. Ella va començar a fer classes al MIT a la tardor de 1972. Harealitzat treball de camp a Mèxic, Guatemala, i, des de 1968 fins a l'actualitat, a Colòmbia, inicialment a l'Amazònia Central Nord-oest. Els seus interessos de recerca inclouen anteriors parentiu i el matrimoni, el sexe, la lingüística antropològica, l'anàlisi regional, i anàlisi de escalament multidimensional de les dades genealògiques. Ella va publicar El Poble de peixos: l'exogàmia lingüística ila identitat Tucano al nord-oest de l'Amazònia el 1983.

El 1985 va començar a estudiar la mobilització indígena a Colòmbia, amb èmfasi en el paper de l'Estat i de les ONG. El 1989 es va publicar el primer article d'idioma Anglès en aquest tema i, posteriorment, vint assajos i un llibre col · editat.

També ha publicat assaigs sobre els missioners, treball de camp antropològic i notes decamp, el conflicte colombià, els drets que reclamen els discursos i les qüestions ètiques en el treball de camp antropològic.

El 1986 es va realitzar una investigació etnogràfica en un centre hospitalari del dolor crònic. "Camp Pain": Converses amb pacients amb dolor crònic i novè informe d'assajos en aquesta investigació. El 2009 va publicar un assaig sobre la coordinació ment / cos en els Analsde l'Acadèmia de Ciències de Nova York.

En l'actualitat treballa en un llibre, El Moviment Indígena Colombià i l'Estat multicultural neoliberal, 1990-2010.
2. Resum
L’autora, amb aquest text, té un objectiu central: mostrar quan difícil és parlar de cultura amb un llenguatge neutral i que agradi a tothom. A continuació exemplifica com el mateix mot és usat amb fins polítics i interessosparticulars. Els casos dels que parla són, bàsicament, dels Tucano, una societat situada a Amèrica del Sud. Afirma que la paraula “cultura” té significats implícits i suposicions inherents, i es torna encara més controvertida quan és usada com a arma política.
Degut a la creixent incorporació de societats antigament aïllades, a unes societats més nombroses, les anomenades modernes, es van constituentdiferents grups ètnics; aquests marquen les seves singularitats respecte la interacció amb altres sectors de la societat. Re defineixen l’execució i el significat d’algunes pràctiques culturals, sense la necessitat d’alterar-ne els noms, fent així de la seva cultura quelcom dinàmic i evolutiu, fet que fa difícil parlar de tradicions antigues. Tot hi que des de l’antropologia es volen mantenir lescostums culturals sense transformar, per tal de ser estudiades, s’ha d’assumir que la cultura està en constant evolució i modificació de sí mateixa; degut a això, segons la autora, és incorrecte parlar sobre una cultura autèntica i originària.
Tenint en compte lo anterior, els Tucano, segons explica la autora, no estan perdent una cultura i adquirint una altre, sinó que doten d’un nou significat ales mateixes pràctiques culturals, i algunes d’elles les empren com a arma política per aconseguir els seus objectius. Remarquen la seva etnicitat donant importància a una característica cultural seva. L’autora afirma que parlar sobre aquest tema és complicat si no vols caure en la trampa d’un llenguatge negatiu.
Continuant amb l’exemple dels Tucano, diu que hi ha un col·lectiu de tribusindígenes, CRIVA, que lluita pels drets d’aquests dins del món burocràtic de les grans ciutats modernes. Remarca en especial als Tucano per que alguns d’ells tenen una posició de rebuig enfront aquest grup, ja que entren en el joc dels “blancs” perdent així la seva essència tribal. Per altra banda, els mateixos Tucanos veuen influïda la seva auto - percepció per nocions, de com haurien de ser els...