ezquizofrenia paranoide

L'esquizofrènia és un trastorn fonamental de la personalitat, una distorsió del pensament. Ell terme d'esquizofrènia va ser introduït pel psiquiatre suís Bleuler en 1911. però aquest trastorn ja va ser identificat pel psiquiatre alemany Kraepelin el 1896 sota el nom de " demència precoç " , volent significar que les persones afectades , necessàriament pateixen greus deterioraments cognitius icomportamentals , similar és a les demències experimentades per algunes persones grans , però en aquest cas es donaria en una edat juvenil .
Els que la pateixen tenen afectat el seu to afectiu, la seva conducta i la manera amb què es comuniquen amb altres persones, també tenen freqüentment el sentiment d'estar controlats per forces estranyes . Posseeixen idees delirants que poden ser extravagants ,amb alteració de la percepció , afecte anormal sense relació amb la situació i autisme entès com aïllament .
El deteriorament de la funció mental en aquests malalts ha arribat a un grau tal que interfereix marcadament amb la seva capacitat per afrontar algunes de les demandes ordinàries de la vida o mantenir un adequat contacte amb la realitat . El psicòtic no viu en aquest món ( dissociacióentre la realitat i el seu món ) , ja que hi ha una negació de la realitat de forma inconscient . No és conscient de la seva malaltia .
És molt important no oblidar que la persona que té una esquizofrènia no pot explicar el que li està succeint , té por de fer-ho o de creure que està malalt i per tant no demanarà ajuda ni es queixarà en la majoria dels casos del que li passa . Per tot això la majorpart d'ells i sobretot al començament de la malaltia no accepten prendre medicació ni acudir a l'especialista
L'activitat cognitiva de l'esquizofrènic no és normal , hi ha incoherències , desconnexions i hi ha una gran repercussió en el llenguatge , ja que no pensa ni raona de manera normal.
El començament de la malaltia pot ser agut , és a dir , pot començar d'un moment a l'altre amb una crisidelirant , un estat maníac , un quadre depressiu amb continguts psicòtics o un estat confús oníric . També pot sorgir de manera insidiosa o progressiva .
L'edat d'inici mitjana és en els homes entre els 15 i els 25 anys , i en les dones entre els 25 i els 35 anys . Tanmateix pot aparèixer abans o després , encara que és poc freqüent que sorgeixi abans dels 10 anys o després dels 50 anys .
Laprevalença d'aquesta malaltia se situa entre el 0'3 % i el 3'7 % depenent de la zona del món on estiguem . S'ha observat una certa prevalença hereditària , si un dels pares pare pateix esquizofrènia el fill té un 12% de possibilitats de desenvolupar aquest trastorn i si tots dos són esquizofrènics el nen té un 39% de probabilitats . Un nen amb pares sans té un 1% de possibilitats de patir aquesttrastorn , mentre que un nen amb un germà amb aquest desordre té un 8% de probabilitats . Per tant les causes de l'esquizofrènia són tant bioquímiques com ambientals .
L'esquizofrènia es pot presentar principalment associada als Trastorns Relacionats Substàncies . Del 30 al 40 % dels esquizofrènics presenta problemes d'abús d'alcohol , el 15-25 % problemes amb el cànnabis , del 5 al 10% abusa o depènde la cocaïna . També s'inclou l'abús de nicotina , molt freqüent en aquests pacients . Les drogues i l'alcohol permeten reduir els nivells d'ansietat i la depressió provocats per l'esquizofrènia .
Simptomatologia
Es diuen símptomes a aquelles manifestacions del pacient que anuncien una anomalia o malaltia . Serien símptomes els dolors , les inflamacions , els canvis de ritmes biològics . Elproblema de l'esquizofrènia és que la majoria dels símptomes són subjectius , depenen del que el pacient refereixi . hi ha dos tipus de símptomes en l'esquizofrènia :
Símptomes positius : són aquelles manifestacions que el pacient fa o experimenta i que les persones sanes no solen presentar .
Símptomes negatius : són aquelles coses que el pacient deixa de fer i que els individus sans poden...