fenilcetonuria

Fenilcetonúria
La Fenilcetonúria (també anomenada PKU per les seves inicials en anglès, Phenylketonuria) és una malaltia genètica autosòmica recessiva del metabolisme caracteritzada per una mutació del gen que sintetitza l’enzim hepàtic fenilalanina hidroxilasa (PAH), provocant la seva disfuncionalitat.[1] Aquest enzim és necessari per transformar l’aminoàcid fenilanina (Phe) en l’aminoàcidtirosina (Tyr). Quan l’activitat del PAH es redueix, la fenilalanina s’acumula i es converteix en fenilpiruvat (també conegut com fenilcetona) que es pot detectar en l’orina.[2]
Des del seu descobriment, s’han realitzat grans avenços en el seu tractament. Actualment el mateix pacient pot portar a terme el tractament amb èxit, però sempre amb supervisió mèdica constant per evitar els possiblesefectes secundaris més greus. En canvi, si aquesta situació es deixa sense tractament pot causar problemes en el desenvolupament del cervell els quals poden conduir a un retard mental progressiu, dany cerebral i convulsions. Els primers casos de PKU van ser tractats amb una dieta baixa en fenilalanina. Les investigacions més recents han mostrat que la dieta per si sola pot no ser suficient perprevenir els efectes negatius de nivells elevats de fenilalanina. El tractament òptim consisteix en mantenir els nivells de Phe en sang en un rang segur mentre es controla la dieta i el desenvolupament cognitiu. No hi ha cura per a la PKU, però els pacients que es diagnostiquen a temps i mantenen una dieta estricta poden arribar a atenir una vida normal amb un desenvolupament mental normal.
Taula decontinguts
 [amaga] 
1 Història
2 Detecció i Presentació
3 Fisiopatologia
3.1 Fenilcetonúria clàssica
3.2 Hiperfenilalaninèmia amb deficiència de Tetrahidrobiopterina
4 Rutes Metabòliques
5 Tractament
6 Fenilcetonúria Materna
7 Incidència
8 Referències
9 Enllaços externs
[modifica] Història
La Fenilcetonúria va ser descoberta pel metge noruec Ivar Asbjørn Følling el 1934[3], quan esva adonar de la hiperfenilalaninèmia (HPA) es va associar amb retard mental. A Noruega, aquest trastorn es coneix amb el nom de “malaltia Følling” [4], el nom del seu descobridor. El doctor Følling va ser un dels primes metges a aplicar l’anàlisi detallat per a l’estudi de malalties. La seva acurada anàlisi de l’orina de dos germans afectats el va portar a sol•licitar a molts metges a propd’Olso que analitzessin l’orina d’altres pacients afectats. Tot això va portar al descobriment de la mateixa substància que ell ja havia trobat en vuit pacients. Va dur a terme una seguit de proves i va trobar reaccions que donaven com a productes benzaldehid i àcid benzoic , això li va permetre arribar a la conclusió que el compost contenia un anell de benzè. Les proves posteriors van demostrar que elpunt de fusió era el mateix que l’àcid fenilpiruvic, el que indicava que la substància es trobava a l’orina. La seva ciència acurada va inspirar a molts a dedicar-se de manera similar a la investigació meticulosa i conscienciosa amb altres trastorns.
[modifica] Detecció i Presentació
La PKU és comunament inclosa en el panell de cribratge neonatal de la majoria de països, amb variades tècniquesde detecció. La majoria dels nadons en els països desenvolupats són examinats per detectar la fenilcetonúria poc després del naixement.[5] La detecció d’aquesta malaltia es realitza amb l’assaig d’inhibició bacteriana (prova de Guthrie), immunoassajos que utilitzen tècniques de fotometria i fluorimetria o la mesura d’aminoàcids utilitzant espectrometria de masses tàndem (MS/MS). Les mesures fetesamb MS/MS determinen les concentracions de Phe i la proporció d’aquesta aminoàcid en la tirosina els quals seran elevats en la fenilcetonúria.[6]
Si aquesta malaltia no es detectada durant les proves que es fan generalment entre el segon i el setè dia després del naixement (les mostres extretes es realitzen mitjançant la punció del taló neonatal) la malaltia es pot presentar clínicament amb...