Filo

1. Sobre l’espai

La Fàbrica Casaramona és un projecte de l’arquitecte Puig i Cadafalch encarregat per Casimir Casaramona i Puigcercós, propietari de negocis tèxtils, d'edificar una nova fàbrica al peu de Montjuïc, per substituir-ne una d'anterior destruïda per un incendi.
La fàbrica es va acabar l'any 1911 essent construïda en estil Modernista, amb una clara horitzontalitat que queda trencadaper dues torres (grans dipòsits d'aigua per a protecció contra el foc). Està totalment construïda en maó vist seguint el tradicional sistema català de construcció. L’ornamentació és molt limitada, només algunes ceràmiques a les torres, un mosaic amb les inicials del propietari i dos adorns de pedra sobre la porta del carrer Lleida, però les formes aconseguides amb la construcció de maó,especialment el remat de les façanes i els succints elements de ferro forjat obtenen, com a resultat, un original embelliment de la fàbrica. Inaugurada l'any 1913, el mateix any de la mort del seu propietari Casimir Casaramona, la fàbrica es va tancar l'any 1920. Posteriorment, va servir de quarters de la Policia i l'any 1976 es va declarer Monument Històric Nacional. És un dels més extraordinaris conjuntsdel Modernisme industrial a Catalunya. L'any 1963 "La Caixa" va comprar la fàbrica per instal·lar-hi un gran complex cultural amb àmplies Sales d'exposicions, Laboratori de l'Art i Seu de les seves Col·leccions d'art contemporani. Actualment l'edifici està completament reformat i adaptat, però es respecta la seva aparença inicial. Davant de l'entrada principal, s'ha construït una gran estructurade vidre i acer dissenyada per l'arquitecte japonès Arata Isozaki.

Jo sep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1901-1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907-1910), diputat provincial (1913-1924), i coma president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1924).
Va ser un gran defensor d'un ideari de país i la il·lusió de tornar-lo a veure plenament recuperat en tot els terrenys. Des de la vessant cultural i política va aportar recursos per a fonamentar aquest pensament mitjançant els seus estudis de la llengua, l'ordenació jurídica o l'organització política dels segles XI-XII, i també va aportararguments sobre l'encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània.
Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Fou especialista en art romànic de fama internacional amb múltiples obres publicades sobre aquesta matèria i promotor de les excavacions d'Empúries a partir del 1908. En reconeixement a la sevatrajectòria professional, diverses universitats li concediren el títol de Doctor honoris causa.

2. Sobre el títol de l’exposició

El títol de l'exposició prové del llibre homònim de Friedrich Nietzsche, una obra de 1886 amb la qual el filòsof es va enfrontar a l'ideari romàntic alemany, i va inaugurar una mena d'humanisme que tornava a revalorar l'home comú. Aquest llibre va servir-li, aell, i a nombrosos pintors posteriors, per enfrontar-se als postul·lats del segle XIX i certificar el final d'aquell sentiment tràgic i grandiloqüent.

En el cas de pintors ?d'avantguarda com Picasso i Dalí, l'exposició pren un especial interès, ja que van ser pioners en les noves iconografies basades en la representació de la figura humana, l'experimentació tècnica amb materials, suports i formes,així com en l'anàlisi crítica de la història de la pintura i l'evolució social.

Aquesta mostra és una de les grans apostes de la temporada per al CaixaForum dins de l'àmbit de la creació contemporània. Per aquest motiu, i a més de les col·laboracions establertes amb altres col·leccions per poder dur les seves peces a la seu barcelonina, també la complementa amb set pel·lícules realitzades...