Filosofia Del Derecho

FILOSOFIA DEL DRET
PART I
 PLATÓ
- El nostre ull rep la llum, i ens testifica que la llum existeix-
Per això Plató ens vol fer veure que tot ho veiem gràcies a la vista, és allò que realment veiem i que els nostres coneixements referent allò és el que ens dóna la forma d'allò que estem observant.
Filosofia platònica;
Segons Plató, la idea té una existència seva i pròpia, i escita ennosaltres la intuïció de l'esperit, la facultat de decidir del bé o del mal, del veritable o de la falsedat.
Plató ens presenta l'activitat de la seva vida i ens diu com satisfan les seves necessitats, quins són els seus esforços. El que més bé la societat concidera bo i digne d'estimació, el que la constitució i la forma de l'estat veuen bé i altres ciutadans que no visquin com dicten les ordres. Platópensa que la justícia està tan lluny d'una fórmula abstracta de l'ocasió real i actual del moment.
No busca la unitat de la noció, però si la unitat vivent. Per això també l'estat platònic pot anomenar la imatge l'acció i del moviment.
Plató va viure i va créixer en l'harmònic desenvolupament de les diferents facultats humanes, tant físiques, intel · lectuals, morals o les estètiques. PeròPlató ens fa entendre que cada un ha de desarrolar sense inpedimientos Tola la riquesa que posseeix a l'interior un home i ens ho diu d'una manera una mica peculiar:
 
"Cada home que se les arregli com més li agradi
"
I QUE L'ESTAT SIGUI NOMÉS UN QUE NO AQUEST PARTIT ¡

Plató fa diverses distincions i la primera són els ciutadans, els súbdits, que se'ls distribueixen diferents treballs a mida decada persona perquè ho facin a la perfecció. Mentre que d'altra banda la segona els rectors, són aquells elegits segons el mèrit però desupuéss el càrrec es torna hereditari, al · legant que, només de bona planta neixen bons fruits. Però per molt mèrit que tinguin, són l'expressió més alta de l'estat i se'ls eximeix de la seva ocupació material. D'altra banda des de petits són educats per atendreal seu interès particular i sent així per això el vincle familiar aquesta trencat entre ells, d'aquí surjio la comunitat de dones i fills, ja que d'aquesta manera no tinguessin de tenir el mínim cura ni desig que es relacioni amb nadeie només amb ell quan més li plagui.
• Estat platònic: (dominat per)
Sacrifici de l'home
Del seu felicitat
De la seva llibertat
I de la seva perfecció
• Estatideal:
No hi ha d'haver més que per un mateix, perquè aparesca seva noblesa, bellesa i harmonia, llavors té un caràcter representatiu, << com tot el bell >>.
Autor de la república
Vol que la seva ciutat present armmonía més sublim que la de la natura, més aviat una harmonia suprema, però en verdar no es concedeix als ciutadans cap dret, cada un té el seu lloc asigando, no hi ha capgarantia! Només amb aptituds morals, Plató estudia garantir només el exemplar i l'ideal, del que es conformen i serveix per les aptituds de les persones.
PLATÓ I ARISTÓLES objecten;
Plató:
-L'harmonia no consciste a tocar sempre eel mateix to, sinó en molts i que formin acords -
Per això el concepte aristotèlic ha de ser d'homes que trien lliurement i operen per la seva pròpia voluntatAristòtil:
"No són els ciutadans que han d'existir per l'estat, és, al contrari, l'estat ha d'existir per als ciutadans"
ARISTÒTIL
És el revers de Plató, no té els pressentiments, ni les i ntuiciones, ni els entusiasmes. Per tant, és necessari els mobles fets i la noció d'allò més just. El fonament del coneixement aristotèlic, és el món tal qual amb les lleis que mantenen i Rijen de la seva existènciasobre ell.
Per la causa del just no és de forma ideada i que és superior a la realitat; << el que encara no ha assolit i que mai s'aconseguirà >>. És la mateixa naturalesa que produeix les coses sense consciència, com les condicions, relacions humanes. (La mateixa institució és justa quan es conformen).
Per Aristòtil l'univers està mogut per una força activa que manisfesta els...