Filosofia

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 5 (1053 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 22 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
CRITERIS DE VERITAT RAONAMENTS (IV)
Aristòtil (384-322 a.C.), filòsof grec, és considerat el fundador de la lògica, ja que és l’autor dels primers estudis sistemàtics d’aquesta ciència. De fet, ell era era plenament conscient de ser el fundador d’aquesta nova disciplina; per això escriu:
“Sobre les qüestions de retòrica ja existien molts i antics escrits, mentre que sobre el raonar no teníemabsolutament res d’anterior per citar, sinó que hem hagut d’afanyar-nos invertint molt de temps investigant amb gran esforç”
Les refutacions sofístiques

Raonaments deductius, raonaments inductius i raonaments abductius.
Un raonament o inferència és una sèrie de proposicions o enunciats que es disposen de tal manera que es pretén que un d’ells, la conclusió, s’obtingui o es derivi dels altres,anomenats premisses.
Aquesta pretensió que la conclusió es desprengui de les premisses és el que permet distingir els raonaments d’altres conjunts de proposicions. Així, per exemple, la descripció d’un paisatge, el relat d’un incident o l’expressió d’uns sentiments no constitueixen un raonament, ja que no hi ha la pretensió que unes proposicions donin suport a unes altres.
Segons la forçad’aquesta pretensió, els raonaments es poden dividir en deductius, inductius o abductius.
En els primers, es pretén que les premisses donin suport total a la conclusió, de manera que si les premisses són vertaderes, és necessari que la conclusió també ho sigui. Dit altrament, no pot ser que les premisses siguin veritables i que la conclusió sigui falsa. Per exemple, en el raonament “El partit s’ha jugataquest dilluns o aquest dimarts. No s’ha jugat dilluns. Per tant, s’ha jugat dimarts”, si s’accepten les premisses, seria il•lògic no acceptar la conclusió.
En canvi, en els raonaments inductius i abductius no hi ha aquesta pretensió de suport absolut, sinó només de suport parcial. Per això, en aquests altres raonaments la veritat de les premisses és compatible amb la falsedat de la conclusió.Així, en el raonament “Molts anys neva quan s’acosta Nadal, la setmana que ve ja és Nadal; per tant, la setmana que ve nevarà”, la veritat de les premisses no garanteix la veritat de la conclusió, sinó que tan sols n’ofereix una probabilitat major o menor.
El criteri que permetrà distingir entre arguments deductius i altres que no ho són és la necessitat de la relació lògica entre premisses iconclusió (=la veritat de les premisses és incompatible amb la falsedat de la conclusió).
Segons aquest criteri, un raonament deductiu no es pot millorar; en canvi, un raonament no deductiu és susceptible de millora. Així, en el clàssic raonament deductiu:
“Tots els homes són mortals i
Sòcrates és home;
per tant, Sòcrates és mortal”,
cap altra informació, a més de la que ja hanaportat les premisses, farà més creïble o acceptable la conclusió. Si les premisses són vertaderes, la conclusió també ho serà, sense que calgui obtenir noves dades sobre la naturalesa humana de Sòcrates, com ara que es feia gran, que tenia malalties o que necessitava menjar i dormir. Si un raonament deductiu és vàlid, res no el farà més vàlid i cap nova premissa farà més vertadera la conclusió.Per contra, el raonament inductiu pot millorar si s’obtenen noves informacions, és a dir, més premisses rellevants. En el raonament:
“ A molts joves els agrada la música i
la Clara és una noia jove;
per tant, probablement a la Clara li agrada la música”,
la conclusió pot ser notablement reforçada si es coneixen noves dades sobre aquesta persona i sobre elsjoves, com ara que:
• la Clara assisteix a molts concerts que es fan a la ciutat
• té una bona discografia, i,
• a la majoria dels joves que assisteixen a concerts i que tenen discos els agrada la música.

El grau d’acceptabilitat del raonament és ara superior i la conclusió és força més probable que abans: el raonament ha millorat.

Un raonament pot contenir qualsevol nombre de...
tracking img