Filosofia

1. ELS ORÍGENS DE LA FILOSOFIA.
Als segles VII i VI a.C, al voltant del que avui és Grècia i de manera especial a les colònies de l’actual costa turca, els mites van començar a cedir terreny a les explicacions dels fenòmens naturals que obeïen lleis regulars descobertes a partir de l’observació.
Va comportar l’aparició la manera occidental d’exercir la raó. Aquest producte va acabarconsolidant-se i és l’origen de la nostre filosofia com la ciència. Filosofia i ciència tenen un origen comú, atès que totes dues constitueixen una forma d’explicació racional contraposada a l’explicació mítica. Els primers filòsofs van ser també els primers científics, entestats en la idea que la realitat obeeix unes lleis i que aquestes són accessibles a la raó humana.
Les primeres preocupacions sobrela natura van donar pas a la reflexió antropològica, social i moral a mesura que la vida a les ciutats s’estabilitzava i anava adquirint protagonisme. A Atenes, els sofistes i Sòcrates debatien sobre justícia i la bondat que han de regir la vida individual i col·lectiva.
1. L’ORIGEN DEL PENSAMENT RACIONAL.
1.1 UNA NOVA MANERA DE PENSAR.
Abandonar una concepció mítica per una racional.MITE------------- LOGOS.
Mite: explicació fantasiosa, amb recursos sobrenaturals, de tot allò que crida l’atenció de l’ésser humà, que és essencial en la seva vida o que es refereix al cosmos i els seus fenòmens.
S’abandona el concepte d’arbitrarietat (per la divinitat) per un de necessitat. Aquest canvi comporta tres idees diferents.
Pas del mite al logos, de la visió mítica al pensament racional.Els humans no vam començar a raonar fins als segles X o IX a.C. i això es va produir a l’Antigua Grècia. Allò que va començar a Grècia va ser la manera pròpia de pensar d’Occident.
Els altres pobles de l’antiguitat ja pensaven racionalment. Però aquesta racionalitat es limitava a la resolució de qüestions pràctiques. Quan es tractava de plantejar-se l’origen de les grans lleis que regeixen elfuncionament de la realitat, tot derivava cap a la divinització de les forces còsmiques que semblaven dirigir l’univers al seu arbitri. Un univers arbitrari com aquest es presentava molt més a la realització de ritus per a proporcionar el favor dels déus que no pas a l’esforç per comprendre la realitat. Però les coses havien de començar a canviar.

1.2 L’UNIVERS MÍTIC.
Aristòtil deia que elconeixement començava per l’admiració. I així comença la nostre història, amb la capacitat de sorprendre’s i de cercar respostes en relació amb allò més quotidià. En les primeres albors de la civilització circulaven pel que avui és Grècia les explicacions més diverses sobre el món que els tocava viure.
Les escoles d’Homer i d’Hesíode van compilar aquestes narracions en obres de renom com la Ilíada il’Odissea (Homer), o Els treballs i els dies i la Teogonia (Hesíode). Es pot observar una evolució entre les obres d’Homer i les d’Hesíode. En Homer la primera la imaginació desbordada; en Hesíode s’aprecia ja una incipient naturalització dels déus. En tots dos autors, preval el rigor narratiu per damunt del realisme.
L’origen del món i de les coses responia una història d’unions, de generació i deconflictes entre els déus. I si és la voluntat capriciosa de divinitats amb passions humanes allò que determina els fenòmens, aquests esdevenien imprevisibles. El resultat d’aquesta mentalitat és la consolidació d’un univers mític governat per forces sobrenaturals que escapen a la nostre comprensió i al control de la nostra voluntat.
1.3 LA TRANSICIÓ CAP AL LOGOS.
Però aquest univers mític vacomençar a patir un procés de racionalització, els poders sobrenaturals dels déus mítics comencen a cedir davant les lleis de la natura. S’explica la necessitat de previsió i el predomini de la llei i l’ordre. Un ordre difícilment compatible amb un univers caòtic i imprevisible com el que descrivien els antics mites.
L’intercanvi d’idees i la lliure discussió fomenten la crítica i fan...