Financiacio seleccio de sexe

PAC 1. Ha de finançar-se la Selecció de sexe?. Punts clau.

Equilibri de sexes:
Si és dona preferència generalitzada per un sexe determinat pot tenir conseqüències no sols en la raó de sexe existent, sinó també generant distorsions genètiques que obliguin ,com un cercle que es perpetua, a una major selecció de sexe.
Aspectes legals:
-Les tècniques de selecció de sexe no suposen capmanipulació genètica sinó que brinden la possibilitat d'elecció (i rebuig) entre un rang de diferents gàmetes, embrions o fetus.
-A Espanya la llei de Reproducció Humana assistida (RHA) de 1998 no permet la utilització de selecció d'espermatozoides conjuntament amb la fecundació in vitro (FIV) o en inseminació artificial, així com tampoc la utilització del diagnòstic genètic preimplantació(DGPI)per a la selecció de sexe sense raons mèdiques establertes. Existeixen precedents judicials (Audiència de Barcelona 1990) en contra de la selecció de sexe per motius no terapèutics.
-A nivell deontològic, el Col·legi de Metges de Barcelona estableix que “el metge només podrà intervenir en l'elecció de sexe quan es tracti de la prevenció d'una malaltia hereditària”
Aspectes sobre consums derecursos:
La selecció de sexe per raons social no ha de constituir una aplicació medica, dons el “sexe” en si mateix no es una malaltia. S´han de tenir en compte tant els costos directes ( cobertura universal versus pagament de butxaca) com el costos indirectes (valorar la imposició de taxes en la selecció de sexe per raó socials com a mesura de reducció de la demanda i com a mesuracompensatoria)
Aspectes ètics:
Es considera èticament acceptable la selecció de sexe realitzada per evitar una malaltia hereditària lligada al sexe.
El principi d'autonomia està assegurat (llibertat reproductiva). El de beneficència (beneficència procreativa: selecció de caràcters que contribueixin a una vida més plena o amb el major benestar) i el de no maleficència no queden clar donades les partsque intervenen (progenitors, futura criatura, professionals,...). El principi de justícia (igualtat entre sexes) queda en dubte si es reserva a minories benestants. A més no queda clar que la seleccio de del sexe contribueixi a una major justícia social.
Acceptabilitat de la tècnica i la seva finalitat:
Poden surgir dilemes sobre:
- Potencials riscos mutagènics: Els aspectes de seguretathaurien de resoldre's mitjançant investigació científica i entre tant, assegurar un consentiment plenament informat.
-Potencial dany psicològic per manca de precisió del cent per cent (criatura de sexe no desitjada): Ha rebut poca atenció. Hauria de ser un element important en el consentiment informat.
Pendent relliscós: La selecció de sexe per raons no mèdiques pot suposar un primer pas per al'acceptabilitat de la selecció genètica. Avui per avui queda molt en dubte , especialment per raons científiques
Valoració del risc: No estan totalment aclarits els aspectes relacionats amb la pròpia tecnologia. Sembla avui per avui que no presenta conseqüències lesives. Es desconeixen els riscos en la esfera social o psicològica.
Discriminació i llibertat reproductiva:
La selecció de sexesés interpretable en si mateix com una mena de discriminació. Contribuiria a perpetuar estereotips de gènere.
Ètica i desenvolupament tecnològic:
La pròpia tecnologia pot modificar en si mateixa el valoració ètica. Les tècniques post implantació son preferibles a l'infanticidi de la criatura no desitjada;les tècniques preimplantació son preferibles a l'avortament; les tècniquespreimplantació amb separació d'espermatozoides són preferibles al diagnòstic genètic preimplantatori.

a. Implicacions de la selecció de sexe a la Salut pública:

Superades les traves legals i ètiques que suposaria la acceptació de la selecció de sexe per raons no mèdiques , ens trobaríem una població a risc molt elevada. Suposant que es donés cobertura pública, cada progenitor tindria dret a...