Fins a quin punt el llenguatge és una eina de manipulació?

FINS A QUIN PUNT PODEM DIR QUE EL LLENGUATGE ÉS UNA EINA DE MANIPULACIÓ ?


ABSTRACT


Sabem que la principal funció del llenguatge és transmetre informació, comunicar. L’acte comunicatiu ens permet fer una representació de la realitat. Tenint en compte que el llenguatge està relacionat amb la nostra activitat mental, haurem d’analitzar quin ús en fem per saber fins a quin punt esdevé unaeina de manipulació.
L’ús del llenguatge és tot un art, perquè més enllà del significat de les paraules pot arribar a ser un instrument de persuasió. Les conseqüències del seu ús afecten als pensaments, les accions i els sentiments de les persones, per això, el llenguatge té una dimensió social.
La interpretació del llenguatge adquireix una importància rellevant dins de l’era de la informació,l’habilitat per analitzar missatges i detectar-ne el rere fons, ens permetrà descobrir quina és la intenció final del nostre emissor.

Paraules clau: llenguatge, manipulació, dimensió social, comunicació, persuasió.



INTRODUCCIÓ

El llenguatge és la base del pensament humà, el mecanisme que ens permet percebre la realitat i interactuar-hi. Però fins a quin punt pot modificar-la? Fins aquin punt podem considerar el llenguatge com un eina de manipulació?
Primer de tot, aclarirem que aquest treball es centrarà en el llenguatge com a competència comunicativa. Deixarem de banda el concepte complex i elaborat del mateix, per centrar el nostre objectiu dins del usos i les funcions d’aquest en l’acte comunicatiu. Així doncs, no incidirem molt en qüestions lingüístiques i treballaremdes d’un punt de vista pragmàtic (sociolingüístic, psicolingüístic..). Aquestes disciplines exploren les relacions entre llenguatge i societat, i ens podran aclarir fins a quin punt el llenguatge pot ser una eina de manipulació.
Observarem com l’ús del llenguatge en l’acte comunicatiu té unes conseqüències que van més enllà del significat de les paraules. La intencionalitat del emissor transformael llenguatge podent esdevenir una eina de persuasió o inclús de manipulació.
Des de l’antiguitat el llenguatge ha tingut una dimensió social, tal i com ens diu el lingüista Sebastià Serrano (1993, 15) “ la paraula era una arma destinada a influir sobre la gent, sobre el poble, en una assemblea pública o, també per a l’elogi i el panegíric”.
Per això saber interpretar aquests missatges, és adir, deduir la certesa d’un llenguatge persuasiu és una tasca social que esdevé essencial. Per interpretar aquests arguments haurem de detectar certes figures del llenguatge que, utilitzades de forma enginyosa, ens poden influenciar en els processos de raonament i en la presa de decisions.


1. EL LLENGUATGE DES DE LA PERSPECTIVA DE LA COMUNICACIÓ

“ La idea, mai provada, que el llenguatgemodela el pensament té un enorme atractiu perquè connecta amb la il·lusió que és possible canviar el pensament i amb ell la realitat” ( Busquets, 2009). Abans de començar l’enfocament del llenguatge dins l’àmbit comunicatiu, m’agradaria analitzar aquesta cita de Joan Busquets. En ella desmenteix que el llenguatge pugui modelar el pensament, en realitat el primer és un vehicled’expressió del segon. Per tant, podríem dir que el pensament modela el llenguatge. Ara bé, fer canviar el pensament a través del llenguatge és possible i se’n diu persuadir.
El llenguatge és un instrument comunicatiu, és doncs, la facultat que tenim els humans per comunicar-nos a través d’un sistema de signes. Aquest ens permet fer una representació de la realitat, tal i com diu Montserrat Cortés “en elllenguatge, les funcions comunicativa i representativa són indestriables. No hi ha l’una sense l’altre. Si el llenguatge no fos representatiu de la realitat no seria possible la comunicació”(2006,13). Aquest acte comunicatiu desemboca en una transmissió d’informació, on el llenguatge pot desenvolupar dues funcions. Per una banda, és un instrument que ens dóna coneixement, i per l’altra és...