Fisica

Formulació inorgànica

TAULA PERIÒDICA

La Taula periòdica permet establir relacions entre els diferents elements i aporta informació sobre les seves propietats i comportament químic. A cada element se li assigna un símbol format per una o dues lletres, generalment la inicial del seu nom i, si cal, una altra lletra per diferenciar-lo d’un altre element amb la mateixa inicial: carboni,C ; clor, Cl; calci, Ca; urani, U; cadmi, Cd....

De vegades, les inicials corresponen al nom llatí o grec de l’element:

sodi, Na (natrium); potassi, K (kalium); coure, Cu (cuprum)

A La taula periòdica els elements estan agrupats en períodes (files) i grups (columnes).

En cada període apareixen els elements en el quals l’últim nivell de la seva configuració electrònica coincideixamb el nombre del període i es situen per ordre creixent de protons.

En cada grup apareixen els elements que presenten el mateix nombre d’electrons a la capa de valència. Els elements del grup 1 presenten 1e- a l’última capa, els del grup 2 presenten 2 e- a l’última capa, els del grup 13 presenten 3 e- a l’última capa, etc fins arribar al grup 18 que presenten 8 e- a l’última capa menysl’He que en té 2.

Tenint present les seves propietats trobem els metalls a l’esquerra i a la part central de la taula periòdica. Són sòlids a temperatura ambient, bons conductors de la calor i l’electricitat i es caracteritzen per la seva tendència a perdre electrons i quedar carregats positivament.
Ex: K perd 1e- i forma K+1.
Ca perd 2e- i forma Ca +2.
Cu perd 2e- i forma Cu +2 .

Els nometalls es troben a la dreta de la taula periòdica amb propietats molt diverses es caracteritzen per ser mal conductors. Tots ells tenen tendència a guanyar electrons i quedar carregats negativament.
Ex: Cl guanya 1e- i forma Cl -1.
O guanya 2e- i forma O-2.

INTRODUCCIÓ I ESTATS D’OXIDACIÓ

La  formulació i la nomenclatura químiques serveixen per poder representar i anomenar totsels elements i composts químics amb claredat i sense equívocs.

Pots veure en el següent sistema periòdic els símbols i valències dels elements més comuns, que convé conèixer per a la formulació. Abans de començar amb la formulació, et convé practicar un poc amb els símbols i valències.

|H ||
|1 | |
|un compost format per clor(VII) i oxigen |Cl2O7 |
|un de coure(II) i sofre(II) |Cu2S2 i simplificat CuS (*)|
|un de calci i hidrogen |CaH2 |
|un de magnesi i oxigen |Mg2O2 i simplificat MgO (*) |
|(*) Generalment, quan tots els subíndex d’una fórmula es puguin simplificar, se simplifiquen per donar lafórmula del compost. |
|Són excepció a aquesta norma els peròxids, peràcids i derivats, i alguns composts que presenten estructura dímera H2O2. |

A partir d’ara, veurem com s’anomenen i formulen els principals tipus de composts.

ÒXIDS (M2OM, m2Om)

Estan  formats per la unió de l’oxigen amb qualsevol altre element, excepte el fluor. L’oxigen actua amb valència 2 i els altreselements (metalls o no metalls) poden actuar amb qualsevol de les seves valències .

Es formulen escrivint l’oxigen a la dreta: element + O

S’anomenen:

a) Nomenclatura Sistemàtica:

(Mono, di, tri,...) òxid de (di, tri,...) nom de l’element.

El prefix mono no és obligatori.

b) Nomenclatura de Stock:

Òxid de element (especificant la valència en n º romans quan hi ha més d’una...