Freinet

2.-RECENSIÓ DEL LLIBRE: COLOM, A. J. Y RINCÓN, J.C. (2007):
EDUCACIÓN, REPÚBLICA Y NUEVA CIUDADANÍA.
VALENCIA, TIRANT LO BLANCH.







2.-RECENSIÓ DEL LLIBRE: COLOM, A. J. Y RINCÓN, J.C. (2007):
EDUCACIÓN, REPÚBLICA Y NUEVA CIUDADANÍA.
VALENCIA, TIRANT LO BLANCH.



1.- PRESENTACIÓ DE L’OBRA AMB LA SEVA FITXA BIBLIOGRÀFICA.



AUTORS: Colom Cañellas, Antonio J.Rincón Verdera, Juan C.
TÍTOL DEL LLIBRE: “Educación, República y Nueva Ciudadanía”.
SUBTÍTOL: Ensayo sobre los fundamentos de la educación cívica.
EDICIÓ: Primera edició.
LLOC DE L’ EDICIÓ: València.
EDITORIAL: Tirant lo Blanch.
ANY DE L’EDICIÓ: 2007.
NOMBRE DE PÀGINES: En total 247 pàgines.
SÈRIE O COL.LECCIÓ I NOMBRE: I.S.B.N.: 84- 8456-766-4
LOCALITZACIÓ DE L’OBRA: En lesbiblioteques de la Universitat de les Illes Balears , i establiments al municipi de Maó.



2.- RESUM DEL PLANTEJAMENT GENERAL DE L’OBRA I EXTRACTE DE LES IDEES PRINCIPALS EXPOSADES A L’OBRA PER CAPÍTOLS.



CAPÍTOL I: LA EDUCACIÓN CÍVICA:UBICACIÓN Y RAZÓN DE SER.
RESUM:


Segons els autors del llibre J. C. Rincón i A.J. Colom diuen que l’educació cívica ha de ser la moralitat políticasocial que s’ha d’ensenyar a la ciutadania i aquesta, s’ ha de donar en el context de la Política. La participació de tothom en assumptes comuns que afecten a tots , com a conseqüència és necessari crear una paideia política per a la societat actual. Aquesta educació cívica ha quedat sense aportacions socials. L’objectiu d’estudi de l’educació cívica és l’espai formatiu que s’ubica entre el “jo” iles institucions.



PUNT 1: HACÍA UNA CONCEPCIÓN POLÍTICA DE LA EDUCACIÓN:
RESUM:



El concepte de democràcia és un concepte polític, per això la seva moralitat ha de ser política. L’educació cívica forma part de l’educació social i moral del home. Però aquesta és amagada perquè no hi hagi una participació activa dels ciutadans en els assumptes propis. Aquesta educació ha de ser lapràctica de la política i la capacitació política per a la ciutadania. L’educació cívica és materialment política, ecològicament social i substancialment moral al civisme. Aquesta sempre ha d’estar atenta als canvis socials i l’aparició de noves formes i valors que canvien constantment.
L’Estat ha de ser educador i de Justícia Social així els ciutadans podran participar i prendre decisions.PUNT 2: LA ÉTICA DE LA ALIEDAD Y EL ESTADO DE JUSTICIA SOCIAL:
RESUM:



Per gaudir d’un Estat de Justícia Social implica una feina a fer amb l’educació, mitjançant el desenvolupament d’una personalitat ètica i capacitada per participar activament en la vida política i social de la comunitat. En definitiva educar civilment és moralitzar i polititzar per poder viure en comunitat. Lamoral és l’equilibri entre lo personal i social però no deixa de tenir dificultats i problemes.
La ètica de l’alteritat és la moralització política des de la ètica personal , en hi ha dos models, primer des de lo personal i en segon lloc des de’ ls grups socials. Ambdós confien la moralitat social i política als ciutadans reclamant l’exercici de moral personal de l’alteritat.



Els modes demoralització de l’Estat són la limitació ètico-jurídica del Poder, la divisió i equilibri de poders, conversió del poder en autoritat per la via de la legitimitat, respecte i prestigi, la democratització moral de l’Estat... Totes aquestes són imprescindibles per la construcció democràtica i justícia social.
En definitiva, l’objectiu de l’ètica en funció de política és la construcció de l’Estatètic o de Justícia Social en el qual la moral estigui institucionalitzada. Per dur a terme hi ha dues vies de moralització de la societat, la primera, la relació interpersonal de l’alteritat i la segona, el plànol impersonal de la alietat o ordre institucional.



PUNT 3: EL ACCESO A LA POLÍTICA DESDE LA ÉTICA:
RESUM:



Trobem tres maneres de relacionar l’ètica i la política. La...