Fundamentos

INDEX

Annexos 55


Fonts aplicables al cas de la RG: 59

Ley Orgánica 1/1990, de 3 octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, Disposición Adicional Segunda (redactada según la Ley 50/1998). 59

Acuerdo con la Santa Sede sobre enseñanza y asuntos culturales de 3 de enero de 1979. 59
INSTRUMENTO de Ratificación del Acuerdo entre el Estado español y la Santa Sede sobreEnseñanza y Asuntos Culturales, firmado en la Ciudad del Vaticano el 3 de enero de 1979 (B.O.E. de 15 de diciembre) 59

Orden de 9 de abril de 1999, por la que se dispone la publicación del convenio sobre el régimen económico-laboral de las personas que, no perteneciendo a los cuerpos de funcionarios docentes, están encargadas de la enseñanza de la religión católica en los centros públicos de educacióninfantil, de educación primaria y de educación secundaria, cláusula quinta del Acuerdo 65

Ley Orgánica 2/2006, de 3 mayo, de Educación 67









Què és el Dret i quines són les seves funcions


Què és el dret? Usos de la paraula dret.


Les qüestions més senzilles, preliminars o immediates sovint amaguen les qüestions més complexes i difícils de definir, aquelles que només espoden respondre després d’un llarg i fructífer estudi d’una determinada matèria. Això és el que li passa al dret i a la pregunta sobre el seu significat. Potser el dia que us gradueu estareu en condicions de respondre, i segurament molts de vosaltres defugireu la pregunta com fugiríeu d’un amic pesat[1]. Potser ja alguns estareu pensant que és més important resoldre un problema aplicant unsconeixements que definir els propis coneixements, cosa més pròpia dels filòsofs o dels teòrics; filòsofs o teòrics del Dret, que serien, en el nostre cas. De tota manera, a mesura que desenvolupem els següents paràgrafs trobarem una certa resposta.


Quant a la pròpia paraula o terme dret, aquesta pot tenir diversos significats. Així quan diem que el Dret laboral estableix que el contracte de treballté, en general, una durada indefinida, ens referim al Dret coma a conjunt de normes que regulen una matèria; si manifestem que els aturats tenen dret a una prestació econòmica per raó d’haver perdut la seva feina, ens estem referint a un benefici concret que s’atorga en aplicació d’una norma de Dret laboral; quan manifestem que no hi ha dret que els treballadors perdin la seva feina per raó de ladeslocalització d’una empresa, estem emetent un judici de valor sobre una situació que pot ser perfectament conforme amb el Dret; i si hom diu que el Dret espanyol té unes característiques que el fan diferent al Dret britànic, ens estem referint al Dret com a objecte d’estudi i coneixament. Tant en aquest últim com en el primer cas se sól posar el Dret amb majúscula, i respon el concepte quebàsicament serà objecte del nostre estudi.


El dret com a norma o conjunt de normes[2]


En els nostres dies impera una concepció normativista o positivista del Dret, la qual identifica el Dret amb la norma. És a dir: on hi ha Dret hi ha norma; i si no hi ha norma no hi ha Dret. És, també, una concepció del Dret reduccionista, en el sentit que no admet que el Dret pugui tenir altre contingut queel purament normatiu. La norma seria, així doncs, el concepte central o fonamental del Dret. Fins i tot els que fan les normes (els legisladors), els que les apliquen (els governs) i els que jutgen la seva correcta aplicació (els tribunals) són, al cap i a la fi, una creació del Dret, i només exsiteisen en la mesura que el Dret els ha previst.


Avançant una mica més en el concepte, tot i queen aquests moments, insistim, no ens podem moure sinò dintre d’una concepció molt elemental de Dret, podem concebre el Dret como un conjunt de normes que regulen (amb justícia?) la conducta humana.


La identificació del Dret amb la norma, però, presuposa el concepte de norma, i fa necessàri distingir entre les normes jurídiques, o de Dret, i altres normes com poden ser les religioses, les...