Geografia tema 5
Páginas: 6 (1486 palabras)
Publicado: 26 de abril de 2011
DE L’AGRICULTURA TRADICIONAL A L’AGRICULTURA DE MERCATÇ
1. De l’economia de subsistència a l’economia de mercat
Durant el segle XIX la utilització de noves tècniques agrícoles com: rotació triennal i introducció de nous conreus, van permetre augmentar la producció agrària per així poder alimentar a una població que creixia.
L’industria s’anava desenvolupant i les ciutats creixien,va augmentar la demanda d’aliments, però els productes industrials arruïnaven la petita artesania rural. Els pagesos deixaren de fer-se els vestits, els mobles i els estris. Però per tal d’adquirir tots aquests productes necessitaven diners, capital que nomé podien obtenir mitjançant la venda de les collites al mercat. Una part cada vegada més important del sector agrari va entrar als circuits del’economia de mercat, dins la qual el pagès és venedor i comprador.
L’agricultor és un venedor a qui interessa d’obtenir el benefici màxim dels seus productes: conrea aquells que tenen més demanda. Al mateix temps també resta vinculat al mercat com a comprador de béns industrials, cada vegada més diversificats. L’agricultor s’especialitza cada vegada més en uns pocs conreus i, per tant, ha decomprar al mercat aquells aliments que deixa de produir.
Avui en dia, a Espanya, l’agricultor ha abandonat pràcticament l’agricultura tradicional, destinada al propi consum, economia de subsistència, i dedica la producció al mercat. El resultat d’aquests canvis ha estat una transformació notable de la població rural.
La capitalització del camp
L’agricultor tradicional es basava en dosfactors: la terra i el treball. Quan la industria va necessitar la ma d’obra i el ferrocarril va facilitar les comunicacions es van iniciar un procés d’èxode rural. Els agricultors han adoptat noves tecnologies i han fet un esforç de capitalització per augmentar la superfície de regadiu per la compra maquinaria.
2. Població rural i població agrària
Va disminuint a causa de la mecanització delstreballs agrícoles i la baixa rendibilitat que n’obtenien els agricultors. Les ciutats van perdre població en favor dels municipis rurals per es va produir un èxode urbà que va fer augmentar la població del camp.
La població urbana que anaven de vacances als pobles afavorien les rendes i benestar i es va diferenciar les persones de zona rural del sector secundari i terciari (població rural) iles del sector primari (població agrària).
Les persones que es dedicaven al camp acostumen a ser joves entre 18 i 25 anys i van abandonar el camp i van anar a les ciutats a la construcció i va afectar a les zones rurals llocs que es coneixien com espai rural profund.
3. El treball agrari a Espanya
A les finques petites i mitjanes els propietaris són els qui treballen la terra ambl’ajuda de la família, explotació familiar, o amb la participació d’un assalariat fix o d’uns quants.
Les dones pageses que a vegades feien les feines del camp o de anar a vendre productes es deien ajuda familiar a temps parcial.
També es un fet cada dia mes habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial això vol dir que es combinen les tasques agrícoles amb les feines en laindustria la construcció i els serveis i així es poden treure mes diners.
A les finques grans augmenta la gestió directa i disminueix la parceria (és un contracte per mitjà duna persona que aporta finques o bestiar i una alta la feina i els beneficis a mitges) i l’arrendament (contracte per mitjà d’algú cedeix a un altre, el dret d’explotar la terra per un preu i un temps) de parcel·les perquè lamaquinaria pesant necessita molt espai. La maquinaria fet que no es necessitin tantes persones i augmenta la demanda de treballadors eventuals.
La necessitat de mà d’obra eventual es resol amb la mà d’obra immigrant (actualment) que solen venir sobretot de Romania, Colòmbia i el Marroc.
4. La terra i l’estructura de les explotacions agràries
Un petit nombre d’explotacions grans...
1. De l’economia de subsistència a l’economia de mercat
Durant el segle XIX la utilització de noves tècniques agrícoles com: rotació triennal i introducció de nous conreus, van permetre augmentar la producció agrària per així poder alimentar a una població que creixia.
L’industria s’anava desenvolupant i les ciutats creixien,va augmentar la demanda d’aliments, però els productes industrials arruïnaven la petita artesania rural. Els pagesos deixaren de fer-se els vestits, els mobles i els estris. Però per tal d’adquirir tots aquests productes necessitaven diners, capital que nomé podien obtenir mitjançant la venda de les collites al mercat. Una part cada vegada més important del sector agrari va entrar als circuits del’economia de mercat, dins la qual el pagès és venedor i comprador.
L’agricultor és un venedor a qui interessa d’obtenir el benefici màxim dels seus productes: conrea aquells que tenen més demanda. Al mateix temps també resta vinculat al mercat com a comprador de béns industrials, cada vegada més diversificats. L’agricultor s’especialitza cada vegada més en uns pocs conreus i, per tant, ha decomprar al mercat aquells aliments que deixa de produir.
Avui en dia, a Espanya, l’agricultor ha abandonat pràcticament l’agricultura tradicional, destinada al propi consum, economia de subsistència, i dedica la producció al mercat. El resultat d’aquests canvis ha estat una transformació notable de la població rural.
La capitalització del camp
L’agricultor tradicional es basava en dosfactors: la terra i el treball. Quan la industria va necessitar la ma d’obra i el ferrocarril va facilitar les comunicacions es van iniciar un procés d’èxode rural. Els agricultors han adoptat noves tecnologies i han fet un esforç de capitalització per augmentar la superfície de regadiu per la compra maquinaria.
2. Població rural i població agrària
Va disminuint a causa de la mecanització delstreballs agrícoles i la baixa rendibilitat que n’obtenien els agricultors. Les ciutats van perdre població en favor dels municipis rurals per es va produir un èxode urbà que va fer augmentar la població del camp.
La població urbana que anaven de vacances als pobles afavorien les rendes i benestar i es va diferenciar les persones de zona rural del sector secundari i terciari (població rural) iles del sector primari (població agrària).
Les persones que es dedicaven al camp acostumen a ser joves entre 18 i 25 anys i van abandonar el camp i van anar a les ciutats a la construcció i va afectar a les zones rurals llocs que es coneixien com espai rural profund.
3. El treball agrari a Espanya
A les finques petites i mitjanes els propietaris són els qui treballen la terra ambl’ajuda de la família, explotació familiar, o amb la participació d’un assalariat fix o d’uns quants.
Les dones pageses que a vegades feien les feines del camp o de anar a vendre productes es deien ajuda familiar a temps parcial.
També es un fet cada dia mes habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial això vol dir que es combinen les tasques agrícoles amb les feines en laindustria la construcció i els serveis i així es poden treure mes diners.
A les finques grans augmenta la gestió directa i disminueix la parceria (és un contracte per mitjà duna persona que aporta finques o bestiar i una alta la feina i els beneficis a mitges) i l’arrendament (contracte per mitjà d’algú cedeix a un altre, el dret d’explotar la terra per un preu i un temps) de parcel·les perquè lamaquinaria pesant necessita molt espai. La maquinaria fet que no es necessitin tantes persones i augmenta la demanda de treballadors eventuals.
La necessitat de mà d’obra eventual es resol amb la mà d’obra immigrant (actualment) que solen venir sobretot de Romania, Colòmbia i el Marroc.
4. La terra i l’estructura de les explotacions agràries
Un petit nombre d’explotacions grans...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.