Glosario De Conceptos

Glossari Història de la Filosofia
Conceptes generals
Filosofia: Estudi metòdic i crític de la realitat, el coneixement i l’acció, que aspira a donar-ne l’explicació final i a orientar la vida humana.
Ciència: Coneixença exacta d’un cert ordre de coses.
Mite: Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un conceptereligiós, filosòfic o social.
Raó: Consideració que indueix a una creença, que la confirma, que mou a una determinació.
Antropologia: Disciplina que estudia l’ésser humà.
Social: Relatiu o pertanyent a la societat humana.
Moral: Que concerneix els costums, els actes i els pensaments humans respecte si són bons o dolents.
Divinitat: De naturalesa divina, relacionada amb els déus.
Cosmos:Univers, concebut com un tot ordenat.
Arbitrari: Que depèn de la voluntat d’una persona (o divinitat).
Univers mític: Univers governat per forces sobrenaturals (déus) que s’escapen a la nostra comprensió i al control de la nostra voluntat.
Caos: Confusió i desordre complet.
Logos: Concepció d’un univers regit per lleis naturals comprensibles a la raó humana en contra d’un univers caòtic governatper déus.
Sentits: Facultat humana d’experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits. Aquella informació que ens aporta els sentits és anomenada sensible.
Necessari: Que no pot deixar d’ésser o d’esdevenir.
Immutable: Que no pot canviar.
Dinamisme: Canvi de la realitat.
Ordre: Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres.Empirisme: Doctrina filosòfica que considera l’experiència com a única font de coneixement.
Racionalisme:  Doctrina filosòfica que, sense negar que els sentits proporcionen informació, considera que la raó és l’única font de veritable coneixement. 
Metafísica: Que depassa el domini de l’experiència sensible, de la ciència positiva (que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència) de larealitat fenomènica. 
Física: Que concerneix la natura, especialment les coses materials en oposició a les mentals, morals, espirituals.
Democràcia: Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu.
Grècia arcaica: Grècia més primitiva i agrícola amb predomini de la mitologia en la cultura i lareligió.
Grècia clàssica: Esplendor econòmic de Grècia i inicis de la filosofia i la forma de pensar d’occident.
Grècia hel·lenística: Període de conquestes d’Alexandre el Gran i decadència de Grècia i de la filosofia.
Essència: Allò per què una cosa és el que és.
Intel·ligible: Que pot ésser entès o comprès.
Polis: Ciutat estat de l’Antiga Grècia.
Guerra del Peloponès: Guerra entre Atenes iEsparta de la qual Esparta surt victoriosa.
Ètica: Disciplina filosòfica que tracta de la moral, allò que està bé o malament.
Gnoseologia: Teoria filosòfica del coneixement.
Universal: Que s’estén a tots els éssers en general o a tots els d’un determinat conjunt.
Religió: Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalments’identifica amb un o diversos déus.
Monoteisme: Creença en un sol déu, transcendent, personal i creador.
Panteisme: Doctrina segons la qual Déu no és un ésser personal, transcendent i creador, sinó que no depassa la naturalesa del món.
Transcendent: Que és radicalment superior, que està més enllà de l’experiència i del món físic.
Material: Perceptible als nostres sentits.
Immaterial:Perceptible només a través de la raó.
Ontologia: Part de la metafísica que tracta de l’ésser en general i de les seves propietats essencials.
Dogmatisme: Tendència a donar com a dogma o fets establerts allò que és opinable, discutible.
Ciutadà grec: Home major d’edat amb un cert poder adquisitiu que pot participar en la política de la ciutat i pot tenir possessions que ha nascut en aquella mateixa...