grado

Ètica en psicologia PAC1
Primer cas
1-En aquest cas concret podem dir que el psicòleg i la família actuen de forma unilateral envers el pacient. El pacient no és informat en cap moment de quins són els objectius que el psicòleg es proposa i tampoc és coneixedor de les diferents possibilitats de tractament als quals pot escollir dit pacient.
En altres paraules aquesta actuació és del totpaternalista doncs és el professional de la psicologia qui decideix per a ell mateix que és el millor per a la mare de família.
Aquesta actuació paternalista en aquest cas està justificada degut a que el psicòleg no pot informar per cap via al pacient i es veu en obligació moral d’actuar en beneficència pel seu pacient.
2- El principi d’autonomia ens explica que qualsevol pacient d’un psicòleg tedret a conèixer el curs de l’exploració o el tractament així com saber quins són els objectius de la teràpia i els resultats de les proves i exploracions portades a terme per professionals de la psicologia (amb excepció d’experiments o proves on sigui necessari que el pacient desconegui algunes dades). Diem que aquesta pacient no pot ser autònoma degut a que no te la informació necessària per aser lliure.
Dit això el principi d’autonomia és trepitjat per part de la pacient, obligant al psicòleg actuar tenint en compte el principi de servei a l’altre.
3- El psicòleg vulnera l’article 29 englobat en la segona norma.
“informarà adequadament sobre les característiques essencials de la relació establerta i els objectius que es proposa”
El psicòleg vulnera l’article 29 ja que és cert iinnegable que el psicòleg no informa de res al pacient, no li diu que el psiquiatre la medicarà i desconeix del tot els objectius que el psicòleg ha marcat sense el consentiment del pacient. Vist des d’aquest angle, i només des d’aquest punt de vista el psicòleg està fent un mal ús de la seva activitat professional. Però en aquest cas podem veure com una norma d’obligatorietat es pot incomplir afavor dels principis ètics de l’informe Belmont.
Segon cas
4- El psicòleg respecte en tot moment l’autonomia del pacient informant de les diverses opcions que te el pacient de forma clarivident. Podem dir que ho fa de manera exemplar i sense actitud paternalista.
El principi de beneficència en aquest cas és més conflictiu degut a que el psicòleg te l’obligació moral de servir els seus pacients,però aquest principi entre en conflicte o és complementa(depenent de com es miri) amb el principi de justícia degut a que existeixen tercers pacients en llista d’espera. És un comportament no just i no equitatiu que terceres persones hagin d’esperar per a ser tractats quan hi han pacients que no es presenten a teràpia de manera reiterada.
El principi de no maleficència és vàlid i respectat pelpsicòleg encara que aquest mateix fet transportat al futur te una conseqüència negativa degut a que el pacient no ha superat la seva addicció a beure alcohol.
En aquest mateix punt el psicòleg es troba en un dilema ètic i no sabria si el principi de no maleficència estaria ben aplicat per part seva.
Així doncs veiem que en aquest dilema ètic de no maleficència, de fer o no fer fora el pacient,estaria ben analitzat ja que el pas 3 del codi formulat per l’associació del Canadà de Psicòlegs(CPA1991) ens diu que s’ha de tindre en compte les conseqüències per a l’entorn i el psicòleg fent cas al principi de justícia ha de demanar al pacient que aprofiti el programa o deixi lloc a tercers pacients que si poden rehabilitar-se amb millors garanties.
5- El psicòleg vulnera l’article 17 delcodi deontològic
” El psicòleg, en la prestació del seu servei, no farà discriminació de les persones “
En aquest cas ens hem d’agafar a l’article 17 i interpretar-lo segons el nostre cas. Aquest article el podem interpretar com que els psicòlegs tenim l’obligatorietat de prestar el nostre servei siguin quines siguin les circumstàncies del pacient el qual es tracta.
En aquet cas tenim un...