Guerra civil

Del cop d’estat a la guerra civil.
El 17 de juliol a Melilla el coronel Yagüe ( cap de legió) s’aixecà en armes contra la repúbliva i la insurrecció es va estendre cap a la resta del protectorat marroquí.
A espanya el 18 i 19 de Juliol es van unir al cop d’Estat militars i sectors civils falangistes i carlins.
El 19 de Juliol, Casares Quiroga es substituït per José Giral el qual decideix dedissoldre l’exèrcit, lliure les armes als socialistes, anarquistes i dels partits del front popular(republicans, socialistes i comunistas).
La insurreció va triomfar a Espanya interior i va freacassa on les forces d’esquerra tenien més presencia: Catalunya, Madrid, valència, astúries, Santander…
Els insurrectes havien previst apoderar-se del govern, decretar estat de guerra i sufocar qualsevolsigne doposició.
La divisió de l’exèrcit , la divisió de forces d’ordre públic, l’acció del govern i la resistència popular van causar la creació de dos bàndols ( insurrectes, no insurrectes) que van començar una guerra, anomenada civil.
El fracàs de la insurrecció a Catalunya
El general Goded volia fe run cop militar a Catalunya però pocs catalans optave per la insurrecció.
Els partitsimplicats eren: falange española, renovació española i Carlins. Uns dies més tard s’hi va incorporar la Lliga Catalana.
Els militars volien repetir l’efemèride pensant que l’exèrcit i la guardia civil els seguiría però en comptes d’això, van acabar facilitant l’acció del Govern de la Generalitat.
Hi van haver mobilitzacions al carrer perls grups d’esquerres, paper decisiu en la derrota de la rebel•lió.Hi va haver també un gran triomf popular.
Consolidació dels bàndols
Els insurrectes estaven dirigits per militars que tenien el suport de les clases altes i sectors més conservadors i els qui s’havien oposat a les reformes de la república.
Intenció dels militars:
- Imposar una dictadura militar que reestablís “l’ordre”.
- Aturar el risc de revolucions socials.
Monarquics i CEDA:
- Tornadaa la monarquía Alfonsina
Falangistes:
- Imposar un règim feixista
Carlins:
- Instauració d’una monarquía tradicionalista.
Els lleials a la república:
Classes populars (obrers, petita burgesia, pagesia, organitzacions socialistes, comunistas i anarcosindicalistes)
- L’enfrontament va ser a la desesperada ja que per uns era imprescindible guanyar per poder transformar la societat españolai per als altres continuar exercint el domini.
La internacionalització de la guerra civil
Repercussió internacional. Internacionalment anomenada Guerra d’Espanya.
- els governs feixistes (Alemanya i Itàlia:) volen frenar l’expansió del comunisme i envíen ajut militar.
- Règim filofeixista, catolicisme tradicionalista i papat
- Els que dónen suport a la república:
o Opinió democrática iprogresista
o Obrers,
o URSS
Gran bretanya va comunicar a França que si intervenía amb Espanya no donaria suport a la política internacional francesa davant l’amenaça de Hitler.
Més tard, el comité de no-intervenció será una de les causes de la derrota de la república.
L’ajuda exterior
Itàlia i Alemanya ajudes als insurrectes enviant armes, tancs, avions.
AlemanyaEnvia la legió condor.Itàlia enviament corpo troppe volontarie.
Els republicans formen tropes de brigades internacionals (+ 60000)
LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓ CONTINGUDA
El territori que es va mantenir Fidel a la república i la insurrecció va provocar un clima revolucionari. Per aturar –lo: José giral:
- Dissol l’exèrcit tradicional i els cossos policials per crear batallons de voluntaris.
- Es va crear unaestructura de poder popular, vertebrada al voltant dels sindicats i partits d’esquerres que eren la única força capaç de defensar la república. Havien estat decisius per aturar el cop militar i van impusar canvis socials revolucionaris.
- Van sorgir consells, comitès, juntes que organitzaven columnes de voluntaris que anirien a lluitar al front. També es creen consells regionals.
- A catalunya,...