Guerrers De Riace

7–GUERRERS DE RIACE:

DOCUMENTACIÓ GENERAL

Nom: Guerrers de Riace
Autor: l’escola de praxíteles , a la de Fídies, o a la de Pitàgores
Cronologia: ≈460-430 aC
Estil: grec clàssicTècnica: fosa (cerca perduda)
Material: bronze
Formes: escultura exempta
Tipologia: dempeus
Cromatisme: policroma
Localització original: costes de Riace
Localització actual: MuseoNacionale de calàbria

ANALISI FORMAL

Composició

Presenten un posat una mica rígid. Aquestes dues estàtues es desmarquen del hieratisme dels Kouroi i de les koraigràcies al recurs que recolzen el pes a la cama dreta. Sembla que hagin estat captats en el moment d’iniciar la marxa. L’ eix de simetria estricta ha est substituït per una insinuació demoviment . L´expressió dels dos guerrers és ferotge, en gran part per la boca entreoberta . Son de coure els mugrons i les pestanyes .
Tots dos portaven escut i llança. Les barbesrinxolades d’estil jònic . Són força semblants, diferencies subtils: el guerrer, representa un home mes jove i ple d’arrogància; el guerrer es un home més gran que transmet l’experiència .
La formaaplanada del cap d’aquest darrer fa pensar que, originàriament, portava casc, que s’ha perdut.

Estil

Fetes a la mateixa època per dos escultorsdiferents pertanyen a la transició del període arcaic al clàssic. Presenten ja els tret característics del clàssic primerenc, per exemple , el contrapposto.
Els autors demostren un profundconeixement del cos humà

INTERPRETACIÓ

Contingut i significació

Els historiadors de l’art no s’han posat mai d’acord sobre qui poden representar aquets.
El catedràtic Antonio Blanco Freijeirodefensava que es tractava del dos herois anomenats Àiaix: Àiax Telamo cap de l’exercit que s’enfrontà als troians Oïleu combaté moltes vegades al costat del primer.

Funció

La mateixa...