Guió terra baixa

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 30 (7268 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 28 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
TERRA BAIXA

PERSONATGES

Nuri Nando Sebastià Marta Manelic Tomàs

Adaptació lliure per a cinc actors de Roger Llovet

ESCENA 1

(La Nuri, d’uns vint i pocs anys, sola a escena asseguda en una cadira, llegeix una carta. Darrera d'ella una gran cortina). Nuri: Que si recordo el què va passar? Fa més de deu anys però ho recordo com si hagués passat ahir mateix i no podré oblidar-ho mai.Mai! Encara els sento els crits d'en Manelic i de la Marta. (Es recull sobre si mateixa i es porta les mans al cap que es prem amb força) Off Manelic: Tothom aquí! Veniu! Tothom aquí (remors de veus: "Què passa", "És mort!" "Déu meu!") I ara vosaltres a riure força! A riure! I tu, Marta, vine! Off Marta: Sí, sí! Anem-nos-en, marxem!... Off Manelic: Lluny de la terra baixa! Fora tothom! He mort elllop! He mort el llop! He mort el llop! (La veu es va perdent, allunyant-se) Nuri: Déu meu! (Retorna en si) Però per què vol que li conti tot això aquest home? D. Àngel, D. Àngel Guimerà, un escriptor de Barcelona... Barcelona! Em diu a la carta que li han parlat de la Marta i d'en Manelic, del senyor Sebastià... I de mi, de la Nuri, la que sap tota la història! (S'aixeca de la cadira). Que larecordi, per explicar-li? Si la tinc tota al cap, que només cal obrir les cortines de la memòria (obra les cortines del fons i s'endevina la sala del molí on passarà tota l'acció) per reviure tot el que va passar aquí, en aquest mateix molí on la Marta era molinera, com jo ho sóc ara... bé, com ho era, que el tanquen i em fan deixar-lo. Jo tenia tretze anys....

ESCENA 2 (La llum il·lumina la sala;la Nuri -de tretze anys- hi entra al mateix temps que en Nando.) Nando: Vine, Nuri! I ara germaneta digues, digues... Què saps? Nuri nena: De què, Nando? Nando: Per què t'hem fet anar a l'ermita, doncs? Què t'ha dit en Tomàs, el nou ermità? Nuri nena: Ui, m'ha dit unes coses... (Queda pensant i callada) Nando: Però m'ho explicaràs o no? Nuri nena: Doncs m'ha dit: "Mira, Nuri: tot això que veus,tot, tot és de l'hereu Sebastià. La caseta en què viviu vosaltres -vol dir la nostra, Nando-, aquesta ermita, el molí, el mas gran on viu l'hereu Sebastià, el poblet..." Nando: Això, ja ho sabia! Nuri nena: Espera, espera, que encara me n'ha dit més de coses: que si caminava, caminava... d'ara fins demà el vespre, encara tot, tot fora de l'hereu Sebastià; que si passa un llangardaix que nol'apedregui, que és de l'hereu Sebastià! Nando: Vàtua, però i de la Marta? Què t'ha dit de la Marta? Nuri nena: Doncs que ell, en Tomàs, l'ermità nou, se n'anava a buscar un pastor, un pastor que és de molt lluny, molt lluny per casar-lo aquest vespre amb la Marta. (Nuri torna al present)

Nuri: Sí, que com que en Sebastià era l'amo de mi i d'en Nando i de l'ermità... i de la Marta, ell decidia pertots nosaltres. Volia casar la Marta i la casava. Nando (al públic): Amb un minyó que és pastor, que no s'ha mogut mai de la vora del seu ramat, allà dalt a les Punxales, i que és un tros de pa. Li diuen Manelic, sabeu? I afigureu-vos si n'és rucàs que amb prou feines ha vist quatre persones en sa vida, i encara totes mascles, que de dones... potser ni la ferum n'ha sentit, de les dones! (Mutis d'enNando) Nuri: Amb un pobre pastor que no en sabia res de l'embolic del senyor Sebastià amb la Marta. Ni ell ni l'ermità en sabien res. I tothom va venir aquí, al molí, i tothom en parlava del casament de la Marta i tothom se'n feia creus de com el pastor es podia casar amb una dona que era... que era d'en Sebastià. (Entra la Marta) Marta: No sé per què tinc de plorar d'aquesta manera! Jo havia dedir que no, i sempre que no al Sebastià, que per força no em casaria! Que jo no el vull, no, aquest home, aquest... Manelic! Ara que el Sebastià també deu patir fent-me casar per força, que si no em tingués voluntat em faria fora del molí... Però no, que ell em vol aquí, sempre aquí, sempre! Que en dec ser de dolenta jo, perquè si no ho fos de dolenta tindria més esperit i ja faria temps que...
tracking img