Guy bourdin, exhibit a

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 12 (2982 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 12 de mayo de 2011
Leer documento completo
Vista previa del texto
Guy Luois Banarès, més conegut com Guy Bourdin (París (França), 1928 – 1991), va ser un dels fotògrafs de moda i publicitat més destacats de la segona meitat del segle XX, un artista que va posar potes amunt amb les seves imatges el Vogue francès en els anys 50, un home obsessionat que va construir imatges surrealistes, absurdes i melancòliques posant a les seves models en postures imposibles iincòmodes. Bourdin tenia fama de exigent i difícil, i una de les seves models va confesar que per poder treballar amb ell havia d’adoptar certa forma masoquista. Ell estimava a les dones pelroiges, que li recordaven a la seva mare que l’havia abandonat de nen. La seva dona, un cop separada d’ell, es va suicidar ahorcant-se ella mateixa. Bourdin no va exhibir la seva obra al públic passats 20 anys,doncs no volia treure-les del seu context original, lo qual no li va impedir realitzar numeroses exhibicions dels seus dibuixos i pintures, faceta que també desarrollava paralelament. Era un anti-promotor, fins al punt de voler que el seu treball fos destruit després de la seva mort. La primera gran monografia del seu treball va ser Exhibit A, publicat deu anys després de la seva mort.

Bourdinva ser el primer fotògraf en crear una narrativa complexa i, a continuació, arrebatar-li el moment – sensual, provocador, xocant, exòtic, surrealista, sinistre – i simplement associar-lo amb un tema de moda. Les narracions eren extranyes i misterioses, plenes de vilolència, sexualitat i surrealisme. Entre les seves influències trobem al seu mentor Man Ray, el fotògra Edwrd Wenston, els pintorssurrealistes Magritte i Balthus, i el cineasta Luís Buñuel. Bourdin, pobsiblement, ha sigut un del més influents en les generaions més joves dels fotògrafs de moda. Els monocromes amb els tints eròtics i sadomassoquistes de Newton contrastaven amb el colors brillant de Bourdin. Les imatges estaven inundades d’elemnts fetitxistes, corsés, equips de cuirs cenyits i sabates de tacó alt. Així doncs,Bourdin va entablar una fructífera relació amb l’important sabater Charles Jourdan en els 70. El fotògraf va ser pioner en plasmar gràficament el component més fetitxista del calçat. Desde llavors, la sabata de tacó alt serveix per molt més que caminar.Guy Bourdin va morir de càncer el 29 de Març de 1991.

Fotògrafs contemporanis han expressat l’admiració per al seu treball, inclosos Kinck Knight,David LaChapelle i Jean-Bptiste Mondino.

Molts d’aquest relats fetixistes que Bourdin plasmava al paper mitjançant la seva càmera no han pogut ser estudiats o esbrinats quin és el real significat que volia donar-li el francès per, com ell va dir en el seu día, no treure-les dels seu context original. Encara que de les seves fotografies, carregades de perversió sexual que en el seu temps vanprovocar una gran sensació, la seva trajectòria i el seu pensament se’n poden exteure molts significat i deduccions. Un clar exemple és el cas de la fotografia que analitzarem a continuació. No se sap la data de quan es va fer, però va ser publicada en al seva primera monografia esmentada amb anterioritat, Exhibit A, deu anys després de la seva mort. I es que Guy Bourdin, com ja va fer trencant moltsdel tabús més sexual i íntims, segueix transmitint moltes sensacions que no deixen indiferent a ningú.

************

Mort. Aquesta és la primera paraula que s’em transmet del paper als ulls i dels ulls al cap on agafa forma i crea un sèrie de sensacions i sentiments. L’evidència d’aquest fet tant evident i clar ve acompanyat d’una sèrie d’elements compositius que relaten una història, unahistòria amb un passat i un no futur, una història amb uns esdeveniments mortals. Estem davant d’una trajèdia. Al mirar per primera vegada aquest relat, la nostra mirada es centra en la noia que està en el centre de la fotografia, freda, pàlida, tumbada sobre la taula (contrastant la posició natural de verticalitat de l’ésser humà, senyal de vida), amb els ulls tancats i un ganivet totalment net a...
tracking img