habilidades sociales
Páginas: 13 (3173 palabras)
Publicado: 1 de abril de 2013
5.1 INTERVENCIÓ EN GRUPS
5.1.1 Tècniques d’intervenció de grups
El caràcter pràctic i vivencial de les tècniques grupals: Per aconseguir un canvi de comportament caldrà aplicar a la pràctica aquests coneixements, i això es pot desenvolupar per mitjà de les tècniques de grup. Les tècniques d’intervenció de grup són el conjunt de procediments que utilitzem per assolir un resultats en elsprocessos grupals. La teoria i la pràctica s’integren i s’afavoreix l’aprenentatge individual i grupal de manera participativa.
El caràcter lúdic de les tècniques d’intervenció de grups: Les activitats grupals es presenten en molts casos sota l’aparença de jocs o exercicis que donen diversió i estimulen la creativitat i l’aflorament d’emocions, però no són un joc, ja que han d’estar conduïdesper persones preparades i han de tenir una finalitat (objectius). Per tant, no s’han d’utilitzar per entretenir o amenitzar.
Les tècniques com a mitjà per assolir els objectius: Mai no són un fi en elles mateixes, sinó un mitjà per aconseguir uns objectius determinats. (que els components d’un grup es coneguin i s’estableixi un primer contacte, establir unes normes de funcionament grupal, etc).Per assolir aquests objectius podrem utilitzar una dinàmica de grup de presentació o una dinàmica de cohesió o col·laboració.
5.1.2. Conduir un grup
Ajudar-lo a assolir els seus fins. La persona que exerceixi de dinamitzadora haurà de guiar els processos grupals, considerant la fase en què es troba un grup. Haurà de ser conscient del tipus de lideratge que exerceix, perquè la seva actuacióserà decisiva per al desenvolupament del grup i la consecució dels seus objectius. És convenient dominar el desenvolupament de les tècniques i actuar amb prudència quan encara no es té gaire experiència, val més dissenyar activitats senzilles o utilitzar-ne algunes ja avaluades. Un altre aspecte vital en seleccionar una tècnica és l’impacte emocional que pot produir. Es recomana que elsprofessionals que no estiguin prou formats utilitzin dinàmiques que tinguin un impacte emocional baix.
5.2. TÈCNIQUES DE FORMACIÓ DE GRUPS
Segons els objectius que es volen aconseguir, els integrants, la fase en què es trobi el grup.. s’aplicaran diverses tècniques de formació de grups. Són:
Agrupació lliure: s’agrupen lliurement, segons les seves preferències. No és recomanable utilitzar-lasempre, perquè els grups acabarien sent sempre els mateixos, i sempre hi hauria membres que serien triats els darrers. Malgrat tot, és una tècnica excel·lent per a tasques en què es requereix una certa productivitat.
El mètode Oxford: crear grups de manera aleatòria. Permet trencar els grups de sempre i que es treballi amb altres persones, cosa que facilita la interacció. El procés és:
1.Determinem el nombre de grups que volem formar.
2. Formem els grups, s’han d’anar numerant de l’1 a l 4: Jo sóc el 1, jo el 2...
3. S’ajunten els uns amb els uns, els dosos amb els dosos..
Mètode collage: es poden crear grups parells, senars...
1. Elaborem un collage amb tires de paper.
2. En cada tira escrivim una frase feta que es pugui partir en dos. Ex Una flor... no faestiu.Escrivim tantes com grups vulguem formar.
3. Partim les tires de paper per la meitat, les pleguem i les barregem.
4. Tots els participants han d’agafar una meitat.
5. Els expliquem que han de buscar la seva meitat reconstruint la frase.
Es poden utilitzar també fotos, dibuixos...
La representació de rols: cal que el grup es conegui molt bé i hi hagi un alt grau de confiança. Per exemple,disposem d’un grup de 12 persones i volem formar 4 subgrups:
1. Triem 3 personatges, animals o situacions que vulguem que els participants representin – sons d’animals, de vaixells...
2. Els escrivim 3 vegades en papers separats i els pleguem per la meitat.
3. Cada membre del grup recull un paper.
4. Els indiquem que cada paper conté una característica i es tracta que trobin la seva.
5. Per...
5.1.1 Tècniques d’intervenció de grups
El caràcter pràctic i vivencial de les tècniques grupals: Per aconseguir un canvi de comportament caldrà aplicar a la pràctica aquests coneixements, i això es pot desenvolupar per mitjà de les tècniques de grup. Les tècniques d’intervenció de grup són el conjunt de procediments que utilitzem per assolir un resultats en elsprocessos grupals. La teoria i la pràctica s’integren i s’afavoreix l’aprenentatge individual i grupal de manera participativa.
El caràcter lúdic de les tècniques d’intervenció de grups: Les activitats grupals es presenten en molts casos sota l’aparença de jocs o exercicis que donen diversió i estimulen la creativitat i l’aflorament d’emocions, però no són un joc, ja que han d’estar conduïdesper persones preparades i han de tenir una finalitat (objectius). Per tant, no s’han d’utilitzar per entretenir o amenitzar.
Les tècniques com a mitjà per assolir els objectius: Mai no són un fi en elles mateixes, sinó un mitjà per aconseguir uns objectius determinats. (que els components d’un grup es coneguin i s’estableixi un primer contacte, establir unes normes de funcionament grupal, etc).Per assolir aquests objectius podrem utilitzar una dinàmica de grup de presentació o una dinàmica de cohesió o col·laboració.
5.1.2. Conduir un grup
Ajudar-lo a assolir els seus fins. La persona que exerceixi de dinamitzadora haurà de guiar els processos grupals, considerant la fase en què es troba un grup. Haurà de ser conscient del tipus de lideratge que exerceix, perquè la seva actuacióserà decisiva per al desenvolupament del grup i la consecució dels seus objectius. És convenient dominar el desenvolupament de les tècniques i actuar amb prudència quan encara no es té gaire experiència, val més dissenyar activitats senzilles o utilitzar-ne algunes ja avaluades. Un altre aspecte vital en seleccionar una tècnica és l’impacte emocional que pot produir. Es recomana que elsprofessionals que no estiguin prou formats utilitzin dinàmiques que tinguin un impacte emocional baix.
5.2. TÈCNIQUES DE FORMACIÓ DE GRUPS
Segons els objectius que es volen aconseguir, els integrants, la fase en què es trobi el grup.. s’aplicaran diverses tècniques de formació de grups. Són:
Agrupació lliure: s’agrupen lliurement, segons les seves preferències. No és recomanable utilitzar-lasempre, perquè els grups acabarien sent sempre els mateixos, i sempre hi hauria membres que serien triats els darrers. Malgrat tot, és una tècnica excel·lent per a tasques en què es requereix una certa productivitat.
El mètode Oxford: crear grups de manera aleatòria. Permet trencar els grups de sempre i que es treballi amb altres persones, cosa que facilita la interacció. El procés és:
1.Determinem el nombre de grups que volem formar.
2. Formem els grups, s’han d’anar numerant de l’1 a l 4: Jo sóc el 1, jo el 2...
3. S’ajunten els uns amb els uns, els dosos amb els dosos..
Mètode collage: es poden crear grups parells, senars...
1. Elaborem un collage amb tires de paper.
2. En cada tira escrivim una frase feta que es pugui partir en dos. Ex Una flor... no faestiu.Escrivim tantes com grups vulguem formar.
3. Partim les tires de paper per la meitat, les pleguem i les barregem.
4. Tots els participants han d’agafar una meitat.
5. Els expliquem que han de buscar la seva meitat reconstruint la frase.
Es poden utilitzar també fotos, dibuixos...
La representació de rols: cal que el grup es conegui molt bé i hi hagi un alt grau de confiança. Per exemple,disposem d’un grup de 12 persones i volem formar 4 subgrups:
1. Triem 3 personatges, animals o situacions que vulguem que els participants representin – sons d’animals, de vaixells...
2. Els escrivim 3 vegades en papers separats i els pleguem per la meitat.
3. Cada membre del grup recull un paper.
4. Els indiquem que cada paper conté una característica i es tracta que trobin la seva.
5. Per...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.