Halfaouine- el niño de las terrazas

COMENTARI AUDIOVISUAL 1.
“HALFAOUINE” – “EL NIÑO DE LAS TERRAZAS”:
“Retrato de la alegre, sensual y mediterránia sociedad tunesiana a través de los ojos adolescentes de Noura, de 12 años.” Aquesta és la descripció de la pel·lícula a la pàgina web filmaffinity.
Tanmateix, pensem que l’audiovisual objecte d’estudi va més enllà. El protagonista i el punt central a través del qual es vanarticulant les diferents escenes que conformen la pel·lícula sí que és en Noura. Un noi amb mirada innocent, però que al mateix temps aspira i experimenta canvis degut al seu constant creixement (biològic, psicològic, social…). Es sent gran com per jugar amb l’aigua amb altres nens, però a la vegada els més adults el segueixen tractant com si encara no ho fos. Tot i així, ell tan sols és, com hem dit, elpunt central. La mirada d’en Noura ens transporta a diverses escenes que ens mostren molt més de la vida i dels personatges de Halfaouine. És en aquest barri on es desenvolupa tota la historia, ambientada suposadament cap als anys 90.
Podríem dir que és aquest l’espai de l’audiovisual, però al mateix temps dins d’aquest espai en trobem molts altres…de públics i de privats, que conformen elconjunt. Uns espais crucials per acostar-nos a Halfaouine i intentar percebre part de la seva essència. Però bàsicament crucials pels seus habitants, ja que és allí on actuen i desenvolupen els seus diferents papers.
Aquests dos tipus d’espais (públics i privats) que hem esmentat, podríem atribuir-los respectivament al sexe masculí i femení. Podem observar com la vida al carrer, l’espai públic,quedaria vinculat als homes, mentre que la llar seria el reservat a les dones. Està clar que persones d’ambdós sexes participen en ambdós tipus d’espais, però sí que podem percebre una tendència de més participació dels homes en els espais públics i les dones als privats. Un fenomen que ens pot portar a treure aquestes conclusions és l’ús del vel de les dones en espais públics, i la llibertat de dur-loo no dur-lo en els espais privats; i sense anar tant lluny, els homes treballen als comerços i fora de casa i les dones es dediquen al treball domèstic.
El hammam també és un dels espais que apareix en diverses ocasions i juga paper important i articulador en la trama. Important perquè es pot interpretar com un espai d’alliberament en un “món de control”, un espai que et permet evadir-te per unaestona... I important també perquè en Noura passarà d’anar-hi ingènuament amb la seva mare i les seves familiars dones, a anar-hi interessadament per observar les dones, a estar-li prohibit entrar-hi perquè ja s’ha fet gran (sense tenir en compte l’enganxada in fraganti quan observa una dona).
Goffman deia que en societat fem teatre. Actuem d’una manera a l’escenari, però igualment també hi ha elbackstage on sovint la historia és diferent. Al film ho podem visualitzar en el cas del consum de begudes alcohòliques, per exemple. Al mateix temps també notem que els personatges representen diferents papers en diferents contextos o ambients. I molts cops aquests papers són fruit de convencions socials i ja estan establerts, però en alguns altres casos, com quan en Noura va al hammam per últimcop, darrera la màscara innocent que mostra davant la mare i les altres dones hi ha alguna que altra intenció amagada, tot i que en aquest cas estigui influenciada pels seus dos companys més grans que d’alguna manera l’utilitzen i ell ho permet per mantenir-se vinculat amb aquests dos.
Uns companys més grans tant biològicament com socialment. Aquesta edat social de la que parlem és la queestructura els processos i/o rituals que van acostant les nenes i nens als papers de dones i homes, al de mares i pares més endavant, al de sogres...
Pel que en Noura experimenta i pel que interpretem, aquesta edat social, aquestes noves etapes, segons com poden comportar reconeixement, permissió per fer segons quines coses, un tracte diferent, respecte… Aquests processos, a part de les aspiracions...