Història de l'ed. social

La humanització és una tasca pedagògica: William L. Moran (1991)
Aquest fragment, que pel meu parer és més legislatiu que normatiu, es situa després de la Guerra dels Trenta Anys en territoriEuropeu.

Després de l’emigració dels camperols cap a les ciutats i l’augment de la pobresa i la violència, la societat – i l’estat- es veuen “obligats” a endurir la legislació penal i condemnaraquells qui generen desordre social a les anomenades institucions de tancament passiu. Aquestes institucions neixen, juntament amb la necessitat moral de donar suport, de l’alternativa d’expulsar de lacomunitat les persones condemnades i, tenen per objectiu, reinserir a l’internat – entès com a persona- a la citada comunitat havent-li ofert unes normes, valors, costums i en definitiva, moralitat,pròpia de la seva comunitat. Es tracta doncs, d’una tasca pedagògica.

El text es centra en la plena integració de les persones pobres (aquelles que no disposen dels recursos suficients persubsistir) ; primer aïllant-los de la comunitat i per tant, privant-lo de la llibertat individual, i retornant-los-hi un cop hagin adquirir una consciència plenament humana –socialitzada- i ciutadanitzada.Aquesta idea d’hospitalitat i misericòrdia envers els pobres rau en el naixement del cristianisme, concretament amb l’Antic i Nou testament, el qual manifesta i exigeix uns actes d’ajuda recíprocs que,relacionats amb el text legislatiu el trobem en el fet que: primer els pobres son ensenyats per ser productius en una societat de la qual, posteriorment, se’n podran beneficiar.
L’individu queresideix a l’auspici no pot sortir del determinat espai durant tot el seu procés d’aprenentatge doncs es creu que així s’aconsegueix el bon funcionament de l’entitat i s’assoleix l’objectiu final de posar atreballar a l’individu. El treball (ofici o art) de l’individu es començarà a plantejar un cop hagi assolit les competències curriculars exigides a l’auspici i es decidirà en funció d’allò que...