História paleolític a egipte

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 12 (2916 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 13 de octubre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
História
Paleolític a Egipte

Ankh es la creu de la vida.
Númeració egipcia.

Chapoleón mor en 42 anys, es van publicar dos llibres seus: la 1ra gramatica egipcia i el 1er diccionario egipci.
Paletsa de l’escrima* la pols, i l’estoig de caña on hi guarden els pinzells. Es important per la seva creació de estris de l’escriba. En la mateixa foto aparéixen el gelogrífic anomenada escriturageratica i que normalmente la feien servir els sacerdots. L’escriptura canvia i passa a ser abstracta.
El 1799 a C la Fedra de la Roseta va ser escrita.

Papir: És una planta que se situa al Nil, la seva tija es prima pero molt llarga. Tallaven les tijas de dalt a baix amb láminas molt fines, amb aixó conseguien posar una al costat del l’altre i (damunt) la mullaven i el liquid de la plantaactua cm una cola que enganxa totes les peçes, per tant conseguien una superfícia plana, per últim ho allisen amb una pedra.
Podien arribar a fer els papirs 49x49.. els enrollaven.
El papir el van utilitzar per diverses coses com per exemple: velas de baixells, papers d’escritura, roba, combustible…etc.

De tots els papirs dels que coneixem més es el llibre dels mors, pero la traduccio exacteper ells es “la sortida a la llum del dia”.
De fet Egipta es el primer poble que fa manuscrits il·lustrats. Perque es el primer poble que acompanya amb dibuixos relacionats amb lo que han escrit.
Pitjos essers malignes per els egipcis: Terrible serp Apofis, Ammit (béstia deboradora que si no et poratabes be et deborava). Pero el seu Deu mes adorat es el Deu del Sol (RA).

Explicació primerpapir: dabant de la momia hi ha un sacerdot, darrera del ataud hi ha tot de dones plurant…
En un principi quan es fa el llibre akest del mort lo mes important es l’escriba i a mesura les il·lustracions van anar tenint més éxit.
Si desenrollem una mica mes el papir es un altre capítol on apareéis el deu anibus i es el que acompanya al mort deu chacal,
Papir de Ani es un dels mes ben conservatsque es aquest que estem comentant.
I l’altre papir es el Hunefer, on una vegada mes acompanyat de la seva esposa. En general tots feien podor .. i per aixo en el dibuix apareéis la seva dona amb un insensç al cap per perfomar el ambient.
Un altre Capitol del papir de Hunefer, es un paisatge sacrificio.
Tenim al deu Anubis que acompanya al difunt, mes endabant Anubis sera l’encarregat de pesarl’anima del difunt, apareéis una ploma que es el simbol de la deesa de la justícia (mae), Anmit es la bestia que apareéis i en el cas que el difunt no hagi Sicut bo al deborara, pero en el cas del papir ha Sicut bo i ha passat.
Llavors apareéis el Deu Thot que es el deu de lsa saviesa representat per un mandril i es qui apunta el resultat Osiris 8deu dels mors) i te la cara de color verd,aquest color verd es simbol de vida. A la vegada Carrere de ell hi ha dos germaes de ell anomenades Nisis i Nefdis.
Una de les maneres de representar l’anima del difunt es un ocell amb ek cap de pesona.

Com recordem a Mesopotamia hi han sazells cilindris i son importants alla, pero arriben a Egipte tambe els fara pero plans, en forma d’escarbar que per adalt sonabonvat i abaix apareéis l’escrit.Els fan amb una pedra toba, representación del Déu escarbar anomenat Khepry. Van agafar l’escarbat com a símbol de vida.

La contribución asiática (un altre gran apartat)
2.3.2
4 diferents escritures de la Xina:
Ts-Ang Chien: Chia-ku-wen/Chin wen/ Shi Huang Ti: Hsiao Chuan/Kai Shu.

Linvencio de l’imprenta

Chia-ku-wen:
Es l’escriptura més antiga i l’escribien sobre de osus, damunttambe de la panxa de la tortuga. La 1ra escritura esta molt relacionada amb les arts adivinatories.
En un principi sembla pictografic pero molt aviat l’escriptura es tendéis a ser abstracta.
Hi ha un personatge que te 4 ulls i va ser l’inventor d’aquesta escriptura.

Chin Wen:
Es caracteritza per tenir un ordre, ben colocats, i graben la resposta dels abantpassats. La segona escritura...
tracking img