Historia Catalunya

ria ca
TEMA A.1. HISTORIA DE CATALUNYA
FORMACIO DE CAYALUNYA AL SEGLE XVIII
1.L’antiguitat a Catalunya
El pasat remot de Catalunya es circumscriu a l’activitat de pobles diversos en un territori que a la llarga será Catalunya.
L’historiador Vicencs vives va definir a Catalunya com a redos i passadis.
La resta humana mes antiga es l’home de taiteull a Rosello.
2. La Catalunya romana
Laciutat de Roma fou el centre d’un vast imperi mediterrani que comprenia la península ibérica. Fou en el transcurs de les guerres puniques entre Roma i Cartago quan els romans van a desembarcar a Catalunya.
El territorio català per la seva situacio fou objecte d’una romanitzacio intensa, la qual cosa significa l’adopcio de les formes economiques , socials , politiques i culturals llatines.
Laciutat era l’element clau de l’organitzacio política i vital d’aquesta cultura. La ciutat mes important de la Catalunya romana fou tarraco que reproduia l’estructura urbanística típica de les ciutats romanes.
A la llarga el contacte del llati amb les llengues existents va propiciar el naixement de les llenges romaniques, entre les quals hi ha el català.
El sistema economic i social romà es basava enl’esclau.
Com a consequencia de la paralitzacio de l’expansio militar, va arribar la crisi del sistema socioeconomic esclavista, aixo va portar cap a una transformacio gradual de l’imperi.
Entre els segles V a VIII, els visigots van conformar una entitat política peninsular monárquica, amb Toledo com a capital. El 711, bandes armades musulmanes entraren a la península, derrotaren les visigots irapidament ocuparen el territori.
La vinguda i establiment dels musulmans a la península i Catalunya, signifiquen la partida de naixement de Catalunya com a entitat política independent.
3. El naixement de Catalunya
El naixement de Catalunya se situa entre els segles IX i X. La creacio de la Marca hispanica impulsada per carlemany, es l’antecedent politic inmediat a la formacio de Catalunya.El fracas en la conquista de saragossa va fer que no es podes estendre la marca fins a la frontera de l’Ebre. El lliurament de girona amb carlemany, i la conquista de Barcelona forma Catalunya vella.

Aquests territoris de Catalunya vella, van ser diferents en comtats i es va encomanar el govern a diferents comtes. Aquests comtes estaven vinculats com a vassatges dels reis francs. Aquests comteseres nomenats pel rei , no tenien carácter hereditari, exercien la sobirania del territorio en nom del rei.
Amb el pas del temps, alguns d’aquests comtes anirien sobresortint i agafant mes poder. Guifre el Pilos, reuni diferents comtats i repobla les planes interiors de Catalunya central. A partir d’aquí van succeir dos esdeveniments definitius perque Catalunya esdevingui una unitat políticaindependent.
El primer , el proces hereditari del poder comtal, el qual consolidava el pes politic dels comtes respecte al rei, i el segon una desvinculacio total dels comtes catalans amb esl reis francs, cosa ques produii cap al 988.
4. La Catalunya feudal
Els segles XI i XII signifiquen la consolidacio definitiva de Catalunya com una unitat política d’estat feudal independent i aglutinada per lacasa de Barcelona. Comença una expansio que porta a la conquista de Catalunya Nova durant el segle XII, porta les fronteres fins a Tortosa i Lleida i fraga.
Al 1137, Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Arago, amb la qual forma la confederacio catalanoaragonesa.
Cada territorio conserva les seves lleis, institucions i tradicions i nomes comparteixen monarca.
La batalla de mure ton morel rei Pere el catolic, suposa el fi del domini catalanoaragones sobre aquestes terres.
Estem davant d’una societat on predominen dos estaments privilegiats, el nobiliari i l’eclesiastic i una masa de pagesos lligats a terra i sota jurisdiccio de senyors.
5. Expansio catalanoaragonesa
Jaume I el Conqueridor va ser qui inicia l’expansio catalanoaragonesa cap a la mediterrania i cap el sud...