Historia de España Selectividad Català

La revolució liberal
(1808 – 1874)
La Constitució de 1812 i la Restauració absolutista
La guerra de la Independència o guerra del Francès (1808 - 1814)
Godoy, el Primer Ministre espanyol, va signar un tracte amb Napoleó amb l'objectiu de repartir-se Portugal i les seves possessions ultramarines. Per tal de realitzar aquesta conquesta, les tropes de Napoleó podien passar per Espanya i envairPortugal, pero Napoleó no pretenia tan sols ocupar Portugal, sino tota la península Ibérica, a fi d'establir un regne titella dirigit pel seu germà Josep Bonaparte.
Les intencions de Napoleó es van fer evidents i Godoy va convèncer la familia reial que es traslladés a Sevilla per fugir, si calia, cap a Amèrica.
Aquest pla del primer ministre va ser considerat ofensiu per una part de la Cort, queel març de 1808 va provocar el motí d'Aranjuez, instigat per l'hereu de la Corona, Ferran. Aquest motí, mostrava la decadència i la debilitat de la monarquia espanyola: pare i fill es disputaven el poder mentre que Napoleó envaïa Espanya.
Napoleó es va aprofitar d'això i convocà Carles IV i Ferran VII a la ciutat fronterera de Baiona, on els forçà a abdicar en favor de Josep Bonaparte. Elsmesos següents, una assamblea aprovava a Baiona una constitució lliurada per Napoleó que proclamava Josep I rei legítim d'Espanya.
Un grup de cortesans d'ideees il·lustrades van veure la nova situació política com una possibilitat de treure el país del buit de poder en què es trobava i de dur a terme reformes il·lustrades i liberals. Aquests col·laboradors de Josep I van rebre el nom d'afrancesats, ivan ser el seu principal suport durant els anys que va regnar.
El 2 de maig de 1808 hi va haver un aixecament popular a Madrid, que es va estendre ràpidament a altres ciutats espanyoles. Els revoltats no acceptaven el nou rei i, davant de l'absència de poder legítim, es van anar constituint unes Juntes integrades per persones que venien de municipis i d'institucions diverses.
Paral·lelament,una part de l'exèrcit espanyol es reorganitzà per enfrontar-se a les tropes franceses, i molts oficials o líders de municipis van formar partides guerrilleres que atacaven la rereguarda de les columnes militars invasores. D'aquesta manera s'inicià la guerra de la Independència, que a Catalnuya s'anomenà guerra del Francès, la qual va durar fins a 1814, any de la derrota de l'Imperi napoleònic aEuropa.




Les Corts de Cadis i la Primera Constitució espanyola
Al 1808 es formaren a espanya tretze Juntes, alguns dels seus representants van costituir la Junta Suprema Central Governativa del Regne, que va assumir la regència fins que no tornés Ferran VII, a qui consideraven el rei legítim. Les tasques principals de la Junta Central van ser fomentar la creació de noves Juntes,dirigir els afers públics, combatre els francesos i redactar una constitució per al Regne.
Arran de la formació de la Junta Central moltes institucions es van plantejar si calia obeir el nou rei Josep I o bé els representants de l'esmmentada Junta. A partir d'aquestes opcions es van costituir dos bàndols: els afrancesats i els resistents. Aquests, al seu torn es subdividien en dues faccions: elsliberals, que volien un règim polític basat en les idees de la Revolució Francesa, però independent del domini napoleònic; i els absolutistes (noblesa i clergat), que veien en Josep I les idees que ells combatien.
Amb un complex sistema d'elecció, es van escollir representants de trenta-tres ciutats importants. L'objectiu era que aquests representants es traslladessin a Cadis i hi redactessin unaconstitució per al Regne. Amb aquest propòsit, el 1810 es van convocar les Corts Generals a Cadis. S'hi van reunir 184 diputats d'ideologies polítiques diverses, tot i que predominaven els liberals.
El 19 de març de 1812 es va proclamar la Constitució, la primera democràtica de la història d'Espanya. Incloïa una declaració de drets humans, el reconeixement de les llibertats polítiques...