Historia de la psicologia

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 6 (1420 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 20 de diciembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
PAC 2: HISTORIA DE LA PSICOLOGIA

Durant el S. XIX fins al S.XX van ser molts autors que van dur a terme les pràctiques de la hipnosi, pel tractament de malalties neurològiques, i que van obrir pas a la consolidació de la psicologia com a ciència, la qual va començar de la mà d’uns dels autors del primer text proposat, el metge alemany Franz Mesmer que va revolucionar la psicoteràpia ambles seves idees, fins i tot van calificar aquest moviment, en honor al seu nom, com el mesmerisme, va ser el pare de la hipnosi. El mètode consistia amb la idea de que tots els éssers vius estaven connectats al món amb una espècie de flux, el que ell anomenaria “magnetisme animal”, i aquest magnetisme que tots els ésser vius n’estàvem dotats, s’interconnectaven entre si. Les seves pràctiquesconsistien en fer prendre al pacient una substància rica en ferro i fer passar uns imants en punts concrets del seu cos, durant aquest procés i a causa del magnetisme, al que era exposat el pacient, aquest entrava en un estat hipnòtic i posteriorment remetien els seus mals, la gran majoria de casos amb els que es va topà, estaven relacionats amb pacients que sofrien de problemes d’histèria. Va ser totun fenomen màgic i revolucionari. Va traslladar-se a París on va continuà posant en pràctica el seu mètode, fins a tal punt que va tocar la curiositat del mateix rei Lluís XVI, el qual va demanar a científics prestigiosos del moment com Lavoisier entre d’altres que investiguessin sobre aquest “magnetisme”, el qual predicava Mesmer. Van arribar a la conclusió de que aquest no existia com a tal. Acausa de que va ser desacreditat, Mesmer va repostular les seves teories, arribant a la conclusió que no feia falta passar físicament imants pel cos per poder tractar al pacient, sinó que només tocant l’aigua podia magnetitzar-la i posteriorment podia ser ingerida, obtenint així els mateixos resultats. Amb aquest sistema va fer grans aportacions sobre el que seria la psicoteràpia, sobre lainteracció entre psicòleg i pacient, ja que anys més tard el seu deixeble ...... va continuar amb la mateixa direcció, on acabar dient que amb simple interacció i depenent com es tractés verbalment al pacient, aquest podia presentar una millora considerable del seu problema. Sobretot pel simple fet de que la major part dels pacient tractats presentaven, com hem dit prèviament, símptomes d’histèria.La histèria va ser un del problemes en els quals es va focalitzar la psicolodia Francesa i la qual va aconseguir ser reconeguda com a ciència. Els autors més significatius que van dur a terme aquest propósit al llarg del s.XIX van ser Théodule Ribot (1839 – 1916), pioner en el tema, que introduir l’associacionisme britànic a França i apostà per una psicologia experimental, encara quesolament es va quedar en la teoria, en una clara tendència al positivisme alemany. Va deixar entendre que la psicologia era una part més de les ciències biològiques, va sentir debilitat per les malalties mentals, afirmaba que tot desordre te un ordre i que dins d’aquest ordre, l’últim i més dificil de trobar i d’oblidar eren els pensaments més bàsics i primitius. L’altre autor en la història de lapsicologia va ser Jean- Martin Charcot (1825 – 1893), es important saber que les seves grans aportacions en el camp de les malaties nervioses, com la histèria, cosa que el van catalogar com el neuròleg més important del moment, totes aquestes pràctiques van ser conduides a bon port pel camí teòric ben aplanat que li va deixar el seu bon amic Ribot. Cada dimarts donava lliçons a la càtedra de laSalpetriere parisina, on hi assistien personalitats com Breuer i Freud com ve ens parla el segon text. La gran majoria d’aquestes lliçons consistien en hipnotitzar a pacients que sofrien d’histèria, la gran majoría d’aquests eren dones, el qual el va arribar a pensar que una de les causes d’aquesta malaltia venia definida pel sexe. Va evidenciar per casualitat que la histèria, era una mal real, però que...
tracking img