Historia de mataró

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 10 (2314 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 28 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
HISTORIA DE MATARÓ:
DES DE L’EDAT ANTIGA A L’EDAT MODERNA

EDAT ANTIGA:

Per parlar de la historia de Mataró ens hem de remuntar als voltants del segle X a.C a l’existència dels ibers com a habitants de la costa mediterrània. Al Maresme hi havia diferents poblats ibèrics, on el més important de tots era el de Burriac denominat també com a Ildure. Aquest poblat rodejat de muralles ocupava enel seu moment d’apogeu uns 250 mil m2 i els seus habitants vivien fonamentalment de l’agricultura i, posteriorment, de les relacions comercials amb els grecs i els fenicis.
Els Ibers, que havien establert un sistema de confederació entre els diferents poblats, assoliren, gràcies a l’influencia dels grecs, un nivell cultural avançat que es caracteritzava per una intensificació de la vidacol·lectiva, la generalització del ritus funerari de la incineració, l’ús del ferro com a metall bàsic, un sistema propi d’escriptura i per l’adopció d’una economia monetària (es conserven monedes amb el nom iber de Ildure inscrit).

Tot i això, no es fins l’entrada i la dominació de la península per part dels romans que es funda la ciutat de Mataró. Entre els segles II i I a.C s’origina un procésmigratori gradual dels ibers habitants de la muntanya cap al pla, estimulats per les noves vies de comunicació creades pels romans i per les possibilitats econòmiques que la plana els oferia. D’aquest procés neix la ciutat romana de Mataró que serà anomenada ILURO. Diferents autors antics en fan referència, com ara Pompini Mela al s. I a.C a la seva “Chorografia” (“..des d’allà fins a Tarraco hi haciutats petites: Blanda, ILURO, Baetulo, Barcino…) o Plini el Vell a l’obra “Naturales Historia” (“..a la costa, la colònia Barcino (…), Baetulo, ILURO (…) ambdues oppida am dret romà…”).

L’origen del nom de la ciutat, tot i així, no esta del tot clar si prové del poblat ibèric de Burriac o be del territori on estava situada.

• L’Iluro Romana:

El moment de la seva fundació encara es forçacontrovertit, i les diferents teories el marquen entorn del 100 a.C. fins a l’època d’August.

L’antiga Iluro ocupava l’actual zona de l’església de Santa Maria i existeix la hipòtesi que la ciutat hagués estat emmurallada en algun moment de la seva historia. A més, va ser una localitat amb el privilegi de “ciutadania romana” degut a que va romandre addicta al Cèsar en la lluita d’aquest contraPompeu.

- Economia i societat:

L’agricultura, afavorida pel clima suau de la costa mediterrània, fou la base de la riquesa de la comarca, i la vinya, l’olivera i els arbres fruiters els seus principals conreus. Els centres d’explotació agrícola eren les vil·les o cases de camp, les quals estaven molt disseminades per tota la comarca. La més coneguda de totes elles és la Torre Llauder, de laqual es conserven restes i ha estat declarada monument històric-artístic de la ciutat.

Trobem l’existència d’una activitat comercial florent, gracies a l’exportació per mar cap a Roma de grans, olis i, en menor quantitat, de vins. A més de l’agricultura i del comerç, les altres activitats econòmiques que destacaren també van ser la industria tèxtil de lli i de cànem, la fabricació de ceràmiques ipeces de vidre i l’explotació dels boscos i la ramaderia.

- La religió romana i el cristianisme:

A Iluro hi hagué un temple romà situat mes o menys on avui hi ha l’altar major de Santa Maria. No es coneix la seva planta, però per les excavacions efectuades sembla que estava orientat cap a llevant, seguint el costum romà. Segons sembla, deuria estar dedicat a l’emperador August i s’hiefectuaven celebracions dedicades a Juno, Bon Event, Silvà i Mercuri.

Tot i això, la religió romana va anar minvant gradualment a favor de la religió cristiana la qual va ser introduïda a Catalunya a les darreries del segle III d.C, i es de suposar que aquell mateix temple pagà sigués convertit en el primer temple cristià d’Iluro.
En aquest sentit, a finals del segle XVII el pare Roig i Jalpí va...
tracking img