Historia de l'educació. una mirada en femení

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1681 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 20 de noviembre de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
En l’assaig que iniciem volem fer un recorregut històric sobre les dones, plantejant l’enunciat següent com a fil conductor: Lluita en femení, dirigint esforços cap a canviar les estructures psicosocials; vinculant el moviment feminista i el moviment per a l’eradicació de la discriminació de gènere.
La pregunta de recerca que ens fem pretén respondre el que entenem que son els dos grans frontsde batalla per al col•lectiu de dones del món contemporani occidental, fent un breu recorregut històric pels dos camps, buscant-ne les vinculacions i punts d’enllaç entre ambdues i focalitzant la recerca cap a la importància i significació que tenen els nous models educatius en l’avenç en aquest camp.
Iniciarem el comentari referenciant històricament el moviment feminista tenint en compte que:Situar l’origen de qualsevol fenomen social és sempre enganyós pel fet que qualsevol fenomen social es gesta a poc a poc mitjançant un procés complex en què conflueixen diferents influències.
Margot Pujal, El femisnisme. 2005 Ed. UOC
Les dones franceses que el 1789 van tenir una presencia activa en els inicis de la Revolució Francesa van ser les primeres que van reivindicar un canvi radical basaten aquella “llibertat, igualtat i fraternitat que alguns volien apropiar-se en exclusiva” . En no assolir els seus objectius mitjançant la lluita al carrer, van iniciar la lluita amb la ploma tot redactant uns Quaderns de Queixes que van fer evidents les seves veus i que ens situen aquelles dones com les primeres a reivindicar la llibertat, la igualtat, el dret a vot i al treball, l’abolició deldret a primogenitura, presentant el matrimoni com una institució antinatural que esclavitza les dones i les subordina i demanat l’abolició dels privilegis masculins amb la reforma de les lleis. Però no va ser fins la segona meitat del segle XIX que es dona la primera concreció visible del moviment, amb la demanda del sufragi femení i la igualtat de drets. En aquest context trobem gransprecursores com Gouges i Wollstonecraft I en l’àmbit català i Europeu, Campoamor I Montseny.
Desprès d’aquests inicis el moviment travessa diverses etapes marcades pels grans conflictes bèl•lics europeus i mundials. Nosaltres reprendrem el moviment entorn als anys 80, on ja s’han assolit alguns espais en les institucions socials i polítiques, en l’àmbit jurídics canvien un bon nombre de lleis. És enaquest punt on s’impulsen projectes d’igualtat d’oportunitats i per donar suport a les dones en qüestions com els maltractaments. Heus aquí un dels punts de confluència en el nostre assaig.
El nostre recorregut pel moviment feminista acaba aquí i no entrarem en les concepcions modernes, ni en els debats actuals sobre si és un moviment social clàssic o identitàri.
El que pretenem amb aquesta breupinzellada és situar la història de la dona des dels inicis de presa de consciència dels seus drets, com ha hagut de lluitar per canviar el model de societat patriarcal, i com un dels fronts de lluita contemporanis, més enllà dels debats filosòfics i polítics, continua sent el maltractament que moltes dones pateixen en l’àmbit més privat de les seves vides.
La societat només usa una part delsseus recursos; la resta s’atrofia per la por, les prohibicions, els prejudicis i els lligams a mites antics i obsolets. El futur depèn d’un passat ben cicatritzat i un present ben viscut. Ser lliures és un procés per a tota la vida.
Ana Kipen i Mónica Caterberg. 2006. Ed. Intermón Oxfam
En el que considerem la segona part d’aquest comentari vol presentar que és el que entenem per la discriminacióde gènere i quines formes ha adoptat aquesta.
Entenem que és en el sí de “l’úter social” on les persones ens eduquem, la discriminació de gènere té les seves arrels en els valors de les societats patriarcals, on els homes i dones hem après i interioritzat uns estereotips i rols que ens indiquen què s’espera de nosaltres, aquests són els que delimiten la discriminació, en tant que ens indiquen...
tracking img