Historia Del Sol

Historia del sol
El sol es l’estel mes gran de la nostra galàxia (via làctia ), té el 99% de tota la matèria del sistema solar. Aquest té una forçagravitatòria molt fort que fa que els planetes giren al seu voltant. El sol té una edat aproximada als 4.650 milions d’anys i el queden uns 5.000 milionsd’anys mes; quan aquest arribes a la seva edat etapa final es convertirà en una en una “gegant vermella” llevant-se al seu pas a tots els planetes, astres itot el que estigui en el nostre sistema solar , això va succeir per que arribarà un moment en el que el sol esgotarà tot el hidrogen en la regió centralal convertir-lo en heli, el qual farà que les capes exteriors del sol comencin expandir- se i a refredar-se.
Al arribar la temperatura de la regiócentral a uns 100 milions de kelvins, el heli va començar a fusionar- se en carbó fent que l’estel a la mateixa vegada es contreia i augmenti la sevatemperatura. Al esgotar-se el heli del nucli s’iniciarà una nova expansió del sol i el heli es fusionarà en una nova capa al voltant del nucli, composta decarbono i oxigen, al no tenir massa suficient per fusionar aquest elements es tornarà a convertir – se en una gegant vermella que provocarà que aquestexpulsi gran part de la seva massa en forma de nebulosa planetària, quedant únicament el nucli per a convertir-se en una nana blanca que al cabo de unmilions d’anys acabarà enfredant-se per a convertir-se en una nana negra. El sol no explotarà com una supernova al no tenir la massa suficient per allò.