Historia economica

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 7 (1528 palabras )
  • Descarga(s) : 10
  • Publicado : 23 de febrero de 2010
Leer documento completo
Vista previa del texto
Condicionants i frens al creixement

1. El gran cicle inversor de 1898-1903 (auge finisecular) està originat per la gran entrada de capitals procedents de l’exterior. L’element, per tant, que ha contribuït més al creixement en aquest període ha estat la quantitat de capital que hi ha l’economia. Concretament, podem comprovar, que crescut un 34% en una dècada.
Aquest període, es caracteritzaper l’adopció d’una tendència o política de creixement. Un factor destacable és l’aprovació d’un aranzel proteccionista en resposta a la crisi agrària, es vol defensar el producte espanyol i tot i amb la crisi que es viu en el moment aquesta etapa es caracteritza per l’oportunitat d’energies de la II Revolució Industrial. Es fixa un marc més restrictiu per a la competència estrangera que faaugmentar la producció interior amb la qual cosa emergeix una estimulació de l’aparició de nous sectors industrials. Segurament a això es degui que el PIB no quedés estancat del tot amb la crisi que es patia. Però, remarcar, que la insistència en la opció proteccionista que esmentàvem amb anterioritat va allunyar a la indústria de trobar especialització i que per tant aportés una proporció molt baixa delPIB, que tan sols creix un 16.52% en aquest període. És un fet molt important que s’introdueixen nous avanços com el motor elèctric que revolucionen els processos productius, però tot i amb això,les dades delaten que l’evolució del PIB i de l’estoc del treball no creixen a un ritme accelerat. Una possible causa d’aquest escàs 2.22% és l’emigració oceànica que es dóna a causa de la crisi agrària.Els camperols abandonaven els camps espanyols per cultivar camps d’ultramar. En adició al dit, existeix una disponibilitat de l’electricitat abundant i barata, i ja cap al 1905 es soluciona el problema del seu trasllat, Espanya, per tant, es podrà permetre la mobilització de capital i la participació en grups multinacionals i una repatriació del capital per la pèrdua de les colònies. Per tant aquíés on s’explica aquesta posada en escena que representa l’estoc de capital durant aquests anys. La pèrdua de les colònies, no sols fa que Espanya desperti i busqui altres mercats alternatius, l’abasteix d’una bona entrada de capital americà. Ara bé no hem de deixar de banda aquest poc empenta que té el creixement de la qualitat del capital. Al limitar tan les importacions, es perd l’oportunitatd’obtenir bona i nova maquinària i d’altres factors que fan millorar el rendiment de la productivitat.
Tot i amb les reformes agràries liberals que s’implanten, van ser incapaços d’incrementar la productivitat. A falta d’un mercat intern la indústria no va poder créixer ni proporcionar ocupació als camperols disposats a emigrar al món urbà.
Com es pot veure, la taxa de creixement de l’estoc de laterra és descendent, i escau recordar que la depressió obre una gran bretxa difícil de subsanar al igual que en la qualitat de la terra on el creixement és inexistent, doncs no hi ha medis per fer-la créixer.
Per anar finalitzant aquesta etapa, senyalar que les carències en l’educació van impedir que Espanya aprofités les seves oportunitats en tots els camps i això es reflectís en un augmentmandrós de la qualitat del treball.
Per últim, cal fer menció al naixement de la Banca espanyola, que jugarà un paper essencial ja que esdevindran el nucli del capitalisme espanyol.

2. El món entrava en la primera guerra mundial en la que van participar 32 nacions. Espanya es va mantenir neutral davant d’aquest conflicte, i no va sortir tant perjudicada com la majoria de països.
El impacteeconòmic que va tenir la Primera Guerra Mundial a Espanya es va produir per via del comerç exterior. Hi ha un gran augment de la demanda dels béns manufacturats per cobrir la demanda dels països bel•ligerants. La guerra esdevé un poderós impuls que fa que Espanya intenti produir els productes industrials que abans adquirien al estranger i per tan causà una substitució de les importacions, i va...
tracking img